Blog

Enguany, ha fet trenta-cinc anys de la constitució del Centre Català de Solidaritat, que es va formalitzar l’onze de març de 1991, i per commemorar-ho hem dedicat la jornada anual de CECAS a reflexionar sobre els reptes actuals en el tractament de les drogodependències. Tres experts especialistes del sector han compartit amb els assistents les seves impressions i aprenentatges, a partir de la seva experiència professional i trajectòria acadèmica. La Jornada s’ha celebrat el 19 de març a Barcelona, en dues parts: al matí en la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i a la tarda al Palau de la Balmesiana.

Les primeres paraules han estat per part de Jaume Amat, patró i secretari de la Fundació, i Salvador Busquets, vicepresident segon. Tots dos han posat en valor la trajectòria de l’entitat i han donat pas a un acte en record i memòria d’en Ramon Tous Quintana, vicepresident de CECAS des de 2017 fins a la seva defunció el desembre passat. Gerard Guerra, voluntari de CECAS, ha propiciat un emotiu homenatge al carisma humanista i de servei que sempre han acompanyat en Ramon. María José Prieto, la seva vídua, ha tingut també unes paraules d’agraïment i record del seu marit.

Posteriorment, han intervingut el bisbe auxiliar de l’Arquebisbat barceloní, Mons. Javier Vilanova, la gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, Àngels Canals, i finalment el conseller de Justícia de la Generalitat, Ramon Espadaler. A continuació de l’acte institucional, Ferran Solé, director de CECAS, ha introduït les temàtiques concretes que ha promogut la Jornada per reflexionar sobre els reptes actuals que condicionen els sistemes de tractament de les addiccions.

Com a primera ponent ha intervingut l’especialista en Psicologia Clínica i Teràpia Familiar Ana María Gil. Des de la seva llarga experiència ha parlat de la importància del seguiment familiar en la recuperació de les addiccions, centrant-se en la modalitat del grup multifamiliar. Un grup ampli en què s’inclouen tots els membres implicats de les diferents famílies junt amb les persones en recuperació. Un espai on el diàleg compartit, l’intercanvi d’experiències en la diversitat i l’ajuda mútua poden afavorir encara més el canvi d’òptica intrafamiliar i influir per desfer aïllaments i desencadenar noves maneres més saludables de veure’s com a família.

La segona conferència ha anat a càrrec de Jesús Sánchez. Treballador social, especialista en addiccions, i director gerent i de programes del Centro de Solidaridad de Zaragoza-Proyecto Hombre. Un centre amb quaranta-un anys de singladura, molt afí a l’evolució dels sistemes de tractament del Centre Català de Solidaritat.

També des de la seva dilatada experiència, Sánchez ha reflexionat sobre els reptes de l’instrument paradigmàtic en el qual ha pivotat el tractament de l’addicció a les substàncies al llarg del temps, la Comunitat Terapèutica. Un instrument complex de caràcter psicosocial, inscrit també dins una visió sistèmica de recuperació.

La incidència cada cop més present de la multidependència i de les addiccions conductuals, la patologia dual, l’increment del consum d’alcohol i el deteriorament cognitiu d’alguns pacients d’edat avançada, com també la necessitat d’abordar els seguiments amb perspectiva de gènere, són aspectes que diversifiquen els sistemes de tractament d’aquests espais residencials.

Són comunitats basades en l’aliança terapèutica i la confiança en l’equip de professionals, l’estructura normativa, l’autogestió, l’ajuda mútua, els aprenentatges socials; i on els mecanismes d’identificació entre residents en recuperació són un factor clau, però que poden convertir-se en punt crític si no es van prenent mesures dinàmiques de readaptació i regulació dels sistemes, en funció de les característiques dels col·lectius que conviuen entre si.

A la tarda, la tercera conferència l’ha presentat Xavier Ferrer, doctor en Psicologia, especialista en Psicologia Clínica i director tècnic i de projectes de la Fundació Salut i Comunitat. Ha reflexionat entorn dels indicadors que s’haurien de tenir en compte a l’hora d’avaluar l’èxit o fracàs en el tractament de les addiccions. Després d’una exhaustiva revisió dels estudis realitzats a escala internacional, estatal i autonòmica, es constata que no es pot afirmar que els sistemes de tractament no tenen efectivitat.