SOM Una porta per sortir de la droga

Etiqueta Can Puig

17 Oct

SOBRE ELS INICIS DE TRACTAMENT PER ADDICCIÓ DURANT EL 2023 A CATALUNYA

Segons les dades recollides per l’Observatori Català de Drogues i Addicions Comportamentals de la Subdirecció General d’Addiccions (SGAVIH), de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en el 2023 es va registrar un màxim històric d’inicis de tractament per addicció en la xarxa pública del nostre territori, amb un total de 15.734 persones. Segons l’informe, això no reflecteix un increment del problema, sinó que mostra un augment de l’accessibilitat i l’esforç per detectar i tractar persones amb addicció. Fem un repàs. Els 63 CAS de la Xarxa catalana d’Atenció a les Drogodependències varen atendre 14.781 demandes d’inici de tractament per addicció a les substàncies. Les 11 Unitats de Joc Patològic de la XAD varen atendre 953 inicis de tractament per addicions comportamentals. Per substància principal, els inicis de tractament per alcohol van ser els més elevats, amb 6.555 casos (44% del total). El 72% varen ser homes, amb una mitjana de 47 anys. La cocaïna suposà el 24% del total d’inicis, amb 3.492 casos. El 81% homes, amb una forquilla d’entre 30-50 anys. L’inici per cànnabis va situar-se en el 14%, 2.046 casos. Quasi la meitat (40%) persones de menys de 25 anys. El 76% homes. Es va comptabilitzar un mínim històric en els inicis de tractament per heroïna: 1.115 casos (7,5% del total). Però d’aquests, un 10% fou el primer tractament. La mitjana d’edat es situa entre els 40-60 anys, i són homes en un 88%. Respecte a la resta de substàncies (uns 1.000 inicis), només les benzodiazepines (143), les amfetamines (106) i les metamfetamines (169) van superar les 100 demandes de tractament cadascuna. Pel que fa al tabaquisme, bàsicament la xarxa d’atenció primària i comunitària va atendre 598 casos, un 4% del total de les demandes per addicció. El 47% van ser dones. La franja d’edat majoritària es situà entre els 40-70 anys. Si observem aquestes dades segons la distribució per sexes, els homes representen un 76% i un 24% les dones. Quatre homes per cada dona inicien tractament per cocaïna o heroïna. Dos homes per cada dona ho fan per alcohol o cànnabis. En el tabaquisme no es mostren masses divergències. En el que si es presenten diferències significatives és en la severitat de l’addicció a l’inici de tractament, doncs les dones manifesten un major consum de drogues diàriament, sobretot les que inicien tractament per alcohol, cocaïna i heroïna. Respecte a les dades recollides d’inici de tractament de les addiccions comportamentals (953 casos), el 76% fou per joc d’apostes i el 8% per videojocs, sent les màquines escurabutxaques la modalitat d’aposta amb més incidència en la demanda, tant per homes com per dones. Segons l’observatori, les urgències per consum de drogues el 2023 van suposar un 0,74% de casos de totes les urgències hospitalàries a Catalunya. Un total de quasi 24.100 persones varen ser ateses en urgències per consum de drogues. D’aquestes, un 51% van ser motivades per l’alcohol. Per aquest motiu foren atesos un 65% d’homes. Cal destacar que 710 casos d’urgències per alcohol varen ser menors d’edat (6%), més de la meitat noies. Els serveis de reducció de danys (SDR) de la xarxa van atendre 5.577 persones. Quasi la meitat dels usuaris no tenien allotjament estable o es trobaven sense llar. Del total de casos atesos, un 56% eren persones migrants. Les 15 sales de consum supervisat el van utilitzar 2.587 persones, 41% usuaris de cocaïna, 27% d’heroïna i 22% ambdues substàncies combinades. Es varen fer 140.662 consums, la majoria dels quals de forma injectada. El 87% eren homes de 43 anys de mitjana. Dins les sales es varen produir 147 reaccions adverses (sobredosis), que es varen poder atendre en la seva totalitat sense conseqüència de mort. Les últimes dades de mort per intoxicació aguda o sobredosi a Catalunya són del 2022, en la que hi va haver 201 morts. La presència d’opioides (40%) no va estar tant present com en altres anys. ALGUNS COMENTARIS FINALS Sens dubte, l’Observatori Català de Drogues i altres Addiccions Comportamentals és una eina essencial del Pla de Drogues i A.C. 2019-2025 (Pla DAC), pioner a Europa per abordar aquesta matèria. Les dades que es recullen dels dispositius de la Xarxa Pública reflecteixen de forma general i matisen anualment -des d’inicis dels 90- les tendències del consum de drogues i característiques dels consumidors que s’atenen en la Xarxa Pública Catalana, i encara que abasten la més gran població que inicia tractaments, no recullen tots els que s’inicien al nostre territori. A banda dels recursos públics, trobaríem fundacions i associacions semiprivades i totalment privades -moltes de caràcter religiós-, a demés d’algunes clíniques i centres privats que segurament farien créixer el nombre d’inicis de tractament anual per addiccions, al mateix temps que segurament matisarien encara més algunes de les dades que es desprenen de l’informe de l’Observatori de Drogues a Catalunya, sobretot les que es dedueixen respecte a la condició socioeconòmica, educativa i laboral de les persones ateses. Segons la plataforma Adictalia, el preu mig i intermedi dels centres privats a Barcelona oscil·len en un rang d’entre 3.000 i 5.000 euros al mes, sense comptar matrícula i despeses suplementàries; sent el preu de més alt rang les que cobren entre 5.000 i 15.000 euros mensuals, a part de matrícula i altres despeses. L’opacitat dels inicis de tractament del sector privat, per la discreció i reserva dels clients, no ens permet apreciar exactament quantes persones han fet demanda el 2023, sent l’única dada al respecte la que mostra Adictalia Catalunya quan fa una estimació de més de 2.400 persones, però que hauríem de relativitzar al ser una xifra genèrica de caràcter publicitari que queda adscrita també a tots els territoris de l’estat on opera la xarxa privada. Seguint l’últim informe de l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies, hem de tenir present que tot allò que té un potencial psicoactiu fa presència en el mercat, i tot el món es veu afectat d’alguna manera. Hi haurà majors o menors factors de vulnerabilitat, però arriba a totes les edats, gènere, races, a tots els nivells socioeconòmics, independentment dels nivells d’estudis i accions laborals... El que segurament les dades posen en comú, és de que el 2023 ha estat, des de principis dels 90, el segon any més alt en inicis de tractament per addiccions a les substàncies. Així mateix, ha estat el més alt en el registres de demanda de tractament per addiccions comportamentals, per les que cada cop la xarxa treballa més en la prevenció i la possibilitat de recuperació i que per tant és lògic que vagin augmentant en els pròxims anys. Però, tot i els esforços dels dispositius públics i privats, hem de reconèixer que encara hi ha un volum de noves demandes molt elevat i creixent. Més enllà dels productes psicoactius, cada cop més variats i amb més possibilitat de combinació, alguna cosa hi haurà a nivell estructural en les nostres societats que acaba produint els elevats índexs d’addicció.

LEE MAS

16 Oct

Gràcies Jaume per tot!

El dimarts 15 d’octubre al matí va ser el meu últim dia de feina a Can Puig abans de jubilar-me. Vaig fer el meu comiat conjuntament amb els residents i els professionals del servei, després de més de 22 anys treballant primer a Banys Nous i més tard a Comunitat. La nit anterior també ho vaig poder celebrar només amb els residents amb pastissos i bombons. Va ser una nit entranyable, ja que tots vam poder dir el que vam viure durant el temps que hem coincidit al Centre. Va ser molt emotiu per a ells i per a mi. Ara que finalitza la meva etapa laboral, em venen molts records. D’entre ells, el meu inici al CECAS, la meva primera entrevista amb el Dr. Narcís la qual sempre recordaré perquè va ser un moment molt distès, original i molt agradable: em va aportar confiança per entomar la feina que he desenvolupat tots aquests anys. Són també dies d'agraïment. En primer lloc, als residents per aquest temps i pels molts moments que hem viscut junts: caps de setmanes, festius, nits, algunes serenes, però altres remogudes, inquietes per les seves preocupacions, per decisions personals o familiars que havien de prendre. Hem compartit les seves inquietuds, els seus moments d'agraïment, els d'apostar pel Programa o el desig d'abandonar-lo, la finalització del Programa a Can Puig... Sempre els he reconegut que és una decisió valenta voler pujar a Can Puig per voler ser ajudats; és un moment important a les seves vides i a la de les seves famílies. També ho és a les nostres com a professionals pel fet de trobar-nos persones amb el desig de deixar el consum i adonar-se de com és d'important tornar a construir-se, recuperant valors, talents que possiblement sempre han estat, descobrint noves formes de comunicar-se, de relacionar-se, de redescobrir els altres i a ells mateixos, recuperant la confiança i l'autoestima. Per a ells tot un repte. Per a nosaltres, els professionals, també; no pot ser d’una altra manera. En segon lloc, agrair a tot l'equip de professionals el suport, la feina acurada, les preocupacions compartides, els moments de traspassar les informacions, trucades, reunions i moments viscuts a la Comunitat. Aquests darrers anys no han estat fàcils: molts canvis a l'equip de professionals, altes i baixes, l'avaria de l'aigua, les malalties i infeccions dels residents, tornar a dissenyar el model de Comunitat, refer els protocols per al nou funcionament... Ens devem als residents i la nostra exigència com a professionals ha de ser alta, però també necessitem que es cuidi de totes i de tots nosaltres. Cal tenir-ho molt en compte. El treball amb persones és un treball artesà, que cal cuidar, vetllar per ell perquè no s'acabi "esquerdant la peça". I, finalment, agrair al CECAS voler oferir un servei on fer possible que la vida de dones i homes tingui sentit deixant el consum, i alhora, voler viure i relacionar-se de diferent manera, de treballar i formar-se, estimar i estimar-se a si mateixos. Per tot això, finalment dir a l'hora d'acomiadar-me, que em sento satisfet de la feina de tots aquests anys perquè crec que he contribuït favorablement a la vida de totes aquestes persones, juntament amb la resta de companyes i companys. Em sento un treballador agraït a totes i a tots pel que he viscut durant tots aquests anys. Un agraïment a totes i a tots !!!!!

LEE MAS

9 Oct

Els jutges reconeixen la tasca de la Fundació CECAS en la reinserció social de les persones que cerquen una nova oportunitat

Un grup de jutges han visitat avui la Comunitat Terapèutica de Can Puig de la Fundació CECAS. Una emocionant trobada que subratlla el compromís de la ciutat judicial amb la rehabilitació de persones addictes. Aquesta visita, emmarcada per l'objectiu de conèixer institucions dedicades a la reinserció social, ha ajudat a descobrir la tasca fonamental que realitza la Fundació CECAS a la vida dels que busquen una nova oportunitat per sortir de l'addicció. El grup estava coordinat per Rosa M. Martínez Casado, cap del Servei de Medi Obert i Serveis Socials de la Direcció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat, de la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat de la Generalitat de Catalunya. CECAS manté un contracte de col·laboració amb el Departament de Justícia en el marc d'intervenció psicoterapèutica, per a persones internes amb problemes de drogodependència que compleixen la seva condemna en tercer grau, en el marc de l'article 182 o població en llibertat condicional, i que es puguin beneficiar del tractament a la Comunitat Terapèutica. El director de la Fundació Ferran Solé i el director de la Comunitat Terapèutica de Can Puig, Jaume Condomines han rebut l'expedició d’un grup d’una vintena de jutges en seu a Catalunya, interessats a conèixer de prop el programa terapèutic i funcionament de la Comunitat situada al terme de Sant Cugat. Després d'una breu informació de la Fundació i d'exposar els objectius i el treball educatiu i terapèutic que es fa a la Comunitat, el grup de jutges ha visitat les instal·lacions de Can Puig acompanyats de dos residents del lloc. Durant la visita han pogut compartir l'experiència terapèutica del procés que reben, obrint posteriorment un diàleg entre els interns i els jutges: "Can Puig és molt més que un centre terapèutic, és una llar on es sembra l'esperança." El programa educatiu i terapèutic de CECAS pretén com a principal objectiu la inserció i integració social de les persones amb problemes d'addicció a les substàncies. Consisteix en el retorn de la persona a la societat de manera gradual, afavorint que es desenvolupi de manera competent al seu entorn fins a la separació definitiva del programa. Podríem destacar el procés d’autonomia com a clau, a partir d’elements d’autoeficàcia. Pretenem generar doncs un espai residencial des d'on atendre, acompanyar i tractar educativament i terapèutica homes i dones amb problemes d'addicció, amb la màxima qualitat de mitjans humans, sanitaris, tècnics i econòmics per ajudar-los a millorar la seva qualitat vida, autonomia i benestar, a través de la millora en el control i l'extinció de la drogodependència i la integració social, tenint en compte la seva realitat, potencialitats, capacitats, així com la seva situació judicial. La visita dels jutges a Can Puig ha estat una fita important que reafirma el compromís de la societat judicial amb la rehabilitació. El reconeixement de la nostra tasca és un estímul per continuar treballant i millorant en l’atenció a aquest col·lectiu de persones en tercer grau o en llibertat condicional, una injecció d’ànim per a tots els que formem part d’aquesta comunitat.

LEE MAS

26 Mar

JORNADA ANUAL DEL CECAS 2024

Aquest any 2024 la Jornada anual del CECAS ha portat per títol: Espiritualitat i Addiccions. S’ha celebrat el dijous 21 de març a la seu de la Fundació de l’Esperança de l’Obra Social de “La Caixa” a Barcelona. Entre professionals, voluntaris, col·laboradors i altres companys/es del sector s’han reunit 70 persones. Després de la Benvinguda del vicepresident de l’entitat Ramon Tous i el repàs de la Memòria Social CECAS 2023, exposat pel director general de la Fundació Ferran Solé, la jornada s’ha centrat en l’objectiu de la convocatòria. Primer Gerard Guerra, voluntari i col·laborador del CECAS, i Fede Rodríguez, treballador social de la CT de Dones de Tarragona, han introduït i emmarcat el tema. Un tema delicat per naturalesa i que pels antecedents històrics en el nostre sector de l’atenció i tractament de les drogodependències aixeca certa reticència a nivell professional. Nombroses Comunitats Terapèutiques i programes de rehabilitació de caràcter confessional han ofert -i encara algunes ofereixen- la seva doctrina i la oració intensiva com a eix vertebrador de la recuperació d’una addicció. Si a demés una fundació com el CECAS, promoguda per les Caritas Catalanes, els bisbes de la Tarraconense, amb suport de la Unió de Religiosos de Catalunya, és la que planteja la reflexió i el paper que pot tenir el foment de la dimensió espiritual en l’àmbit de la recuperació, encara més pot acabar de provocar una actitud escèptica, si no de sospita ó rebuig a saber-ne res. Durant massa temps el carisma i sectarisme religiós ha cobert amb èxit molt relatiu la necessitat de la persona addicta i la falta de recursos especialitzats per la recuperació, velant amb lideratges carismàtics, la potència que realment té la dimensió espiritual en l’ésser humà. Ser conscient de l’existència i interrogar-se per aquesta pròpia consciència forma part d’una experiència vital incontestable i universal. No sé si es considerarà científica, però és una evidència fenomenològica proporcionada en virtut del que la Història de la Ciència ha anomenat experimentum crucis ó insight, que a última hora és el que els graus de significació numèrica ens ofereixen en realitat: l’experiència vivencial de que una xifra numèrica, de forma clara i distinta, és o no, significativament més gran ó més petita respecte a un altre, si es consideren i mantenen unes variables determinades, tant des d’una perspectiva ideogràfica com nomotètica. Des de mitjans del s. XX, amb el desenvolupament de la filosofia existencial, s’ha anat separant la noció d’Espiritualitat, de la de Religiositat i aquestes de la de Confessionalitat. La experiència espiritual pot emergir més o menys espontàniament i desplegar-se en contexts no religiosos ó confessionals. En aquests casos, la consciència de sí mateix experimenta una dilatació i afavoreix també una obertura de captació de la realitat del Ser que pot generar una nova manera de percebre, d’entendre i viure la vida, oferint noves formes per acceptar-la i fórmules de transformació i sanació de conflictes i malestars. En el marc del concepte de la Intel·ligència Múltiple, el 2001 Danah Zohar i Ian Marshall van indagar sobre una sèrie de facultats que originaren la definició de la Intel·ligència Espiritual. Aquí a Catalunya el filòsof i pedagog Francesc Torralba fa més d’una dècada que ha treballat sobre aquesta qüestió, elaborant una síntesis de les potències i facultats que la caracteritzen, i argumentant la importància de cultivar-les des de l’àmbit educatiu pels beneficis maduratius i psicosocials que encarna el seu desenvolupament en el nostre context històric, econòmic i cultural present, erm d’estímul i valoració al respecte, quasi tabú, dins un marc substancialment cientificista, materialista, consumista i molt més orientat al Tenir i a l’ Aparentar que al Ser. Tot i la riquesa de matisos que comporta el terme Intel·ligència Espiritual, possiblement estem davant una Realitat que va més enllà de les capacitats mentals per processar informació i coneixement. Ser conscient de la pròpia existència ens acosta a la vivència del Ser i d’un saber. Un Saber que ens connecta a una dimensió en la que hi ha infinitament més intel·ligència que en la ment, com bé diria el psicòleg barceloní Antoni Blay Fontcuberta (1924-1985), precursor de la Psicologia Transpersonal a Catalunya i a Espanya. És des d’aquesta línia de treball que Daniel Gabarró Berbegal ha enfocat la xerrada-taller central de la Jornada del CECAS. Mestre, psicopedagog, diplomat en Humanitats, involucrat activament en els àmbits educatius, de gènere i maduració personal, Daniel Gabarró realitza diferents activitats entre les que destaca la direcció de grups de creixement personal i espiritual en la línia d’Antoni Blay. Am el títol: Amor, espiritualitat i acompanyament el grup d’assistents ha tingut l’oportunitat d’anar treballar i reflexionant sobre diferents aspectes essencials per captar la realitat tenint en compte el prisma de la espiritualitat, aprofundint en la importància que té el ser conscients de l’existència en la nostra vida quotidiana i per tant també en l’exercici de les nostres activitats professionals quan s’acompanya a l’altre en el procés de recuperació. A valorar la Presència conscient d’un mateix i la de l’altre, a captar la força vital o voluntat que ens travessa com a éssers, la que ens fa sobreviure i menjar, i no a la inversa. Un dels aspectes més treballats ha estat l’enfoc i ampliació de la mirada respecte a l’experiència amorosa envers a l’altre, posant tot l’ èmfasi en que l’Amor és per naturalesa i de forma bàsica una acció, més que un sentiment. Exposant l’Amor com una força que actua i busca el bé de l’altre, no un sentiment que comença i acaba mirant-se en el seu propi mirall. Un darrer tema abordat en el taller ha estat el captar la realitat de forma gradual, no dual. És des d’aquesta visió que podem comprendre l’afirmació de que el Mal no existeix. És el més o menys saber el que pot provocar destructivitat, però cadascú fa el que pot amb el que sap i des de les coordenades en que mira la seva realitat. És des d’aquesta òptica que podem observar la destructivitat humana i afavorir la desactivació de la seva causa de forma més constructiva, creativa i alternativa a l’anar en contra. Com diria Santa Teresa de Jesús al s. XVI: Si Satán supiera amar, dejaría de ser malvado. Finalment Paco Estellés, educador i treballador social, responsable de la Plataforma Social Salesiana i membre del Patronat de la Fundació CECAS, ha conclòs la jornada matinal després de fer un recull de frases significatives que han sortit durant l’activitat. Ancestralment l’ús de drogues s’ha utilitzat com a vehicle d’accés a la dimensió espiritual. Actualment l’ús de substàncies s’ha dessacralitzat, quedant molt lligat als processos de modernització de les societats contemporànies i essent una característica de les mateixes. La coexistència dels usos d’alcohol, drogues i les drogodependències és una realitat creixent en tota societat que ha experimentat el pas d’estils de vida tradicionals cap a models de vida industrials. En els inicis de l’actual revolució tecnològica el fenomen no sembla disminuir i es complica amb nous formats i barreges de drogues sintètiques i de disseny, amb noves vies d’evasió. La conducta evasiva davant les dificultats per fer front a les conseqüències dels canvis, està al darrera de moltes conductes de risc de consum de substàncies i altres comportaments relacionats amb el joc, el sexe o l’ús de pantalles de forma abusiva que poden derivar tard o d’hora en un trastorn addictiu. Són molts els metges, psicòlegs, educadors i persones recuperades que han associat l’ús i abús de l’alcohol i drogues amb la recerca d’estats d’ànim i de consciència que s’aproximen a l’experimentació de la vivència espiritual, de sentir-se embriagat i emparat en alguna mena de plenitud, pau, absència de preocupació o acostant a la persona a la sensació de sentir-se invulnerable o en comunió amb tot el que l’envolta. Amb el consum de substàncies l’addicte tendeix a escapar o inhibir diverses sensacions i emocions doloroses, entrant en un estat de consciència difús que provoca indiferència respecte als problemes i preocupacions actuals o passades. Però el consum continuat i compulsiu acabarà passant-li factura. L’addicció a les substàncies és un tema prou complex. Un dels tòpics per sortir de l’addicció és posar tot l’esforç i voluntat per dir que NO i construir un nou projecte de vida sense drogues. Però en aquest món tot té el seu sentit. El trobarem o no, però tot té el seu sentit. Inclús els anys i anys que una persona pot quedar atrapada en l’addicció i a un estil de vida condicionat per la recerca i consum de drogues o alcohol, tenen el seu sentit. L’addicte s’ha convertit en un expert en defugir la realitat, en esquivar-la. No pensem que es pot sortir realment de l’addicció tornant a fugir de la realitat i construir un projecte de vida nou. El treball de reparació i d’integració de les parts més fosques d’un mateix han de ser afrontades amb coratge i humilitat. Les eines biomèdiques, educatives i psicoterapèutiques per acompanyar aquest nivell d’elaboració són variades i necessàries. Però poden tenir el seu màxim rendiment si la persona que acompanya el procés de recuperació és capaç de copsar a l’altre en totes les seves dimensions humanes, en la capacitat d’actualització de totes les seves potencialitats per l’autorealització i plenitud de vida. I això implica també percebre a l’altre com un ésser susceptible de dinamitzar el seu potencial espiritual, d’activar una intel·ligència interior molt poderosa capaç d’exercir mecanismes d’autoregulació de caràcter reparador i transformador, capaç de transcendir la identitat “soc fulano de tal i soc addicte” i ampliant la perspectiva per connectar amb una identitat essencial que mobilitza la força vital i el procés d’individuació encallat en el consum.

LEE MAS

15 Mar

REUNIÓ PRH a Can Puig

Aquest passat dia 13 de març tot l’equip del PRH (Valoració, Comunitat d’acollida, Comunitat de Can Puig i reinserció) ens vam trobar a Can Puig per poder parlar i explicar-nos com estan els diferents equips, qui el formem i quines són les nostres funcions en cada una de les tres fases del procés terapèutic. En la primera part, vam poder presentar-nos un a un de qui érem, la nostra formació, i quines eren les nostres funcions en la fase del tractament en la que treballem. Va estar interessant i es va anar donant un diàleg fluid, explicant els objectius generals de cada fase, amb preguntes per part d’altres professionals que ens van ajudar a entendre millor com es va treballant des de cada etapa del tractament, per donar coherència i seguiment a tot el procés terapèutic. En aquesta trobada hem aprofitat també per fer la presentació de nous professionals a la Fundació. Posar-nos cara ajuda a poder coordinar-nos molt millor! Desprès d’esmorzar plegats dos usuaris de la Comunitat de Can Puig ens van poder ensenyar totes les instal·lacions: des de l’entrada, les habitacions, espais comuns... fins a l’hort i la pista de futbol! Va ser una visita molt interessant i sobretot amb molt bons guies!

LEE MAS

El Centre Català de Solidaritat (CECAS) és una Fundació privada sense ànim de lucre fundada l’any 1991, que es dedica a l’atenció de persones amb drogodependència, especialment aquelles que es troben en situació d’exclusió social.

EL CECAS ÉS PROMOGUT PER:

AMB EL SUPORT DE:

BUTLLETÍ

Les dades personals proporcionades es tractaran dacord amb el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR 2016/679)

|