SOM Una porta per sortir de la droga

Tag CECAS

11 nov.

ASSISTÈNCIA A LA XVI JORNADA ANUAL SOBRE ADDICCIONS

La Jornada s’ha dut a terme en el marc de l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona el 8 de novembre. La inauguració ha estat presidida per representants de la UB, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i de Projecte Home de Catalunya, que han emmarcat el fenomen creixent de la Patologia Dual (PD). S’estima que 6 de que cada 10 persones amb problemes per consum de substàncies tenen associat un doble diagnòstic de TUS i Trastorn Mental. L’alta prevalença d’aquesta comorbiditat afecta en un 58,9% de casos a les dones, afegint a l’estigma per addicció la càrrega de la simptomatologia psiquiàtrica. S’ha ressaltat com a preocupant, l’augment de l’ús de substàncies i els trastorns del neuro-desenvolupament en els adolescents, que incrementa la vulnerabilitat per seguir consumint i activa i accelera encara més la simptomatologia psiquiàtrica. Igualment s’ha destacat com a molt important l’atenció i suport continuat que s’ha de donar a les famílies d’aquest col·lectiu, molt saturats per la gran carga emocional que suposa als seus membres fer el seguiment dels familiars afectats de PD. La ponència inaugural: Patologia Dual, on som i cap a on anem, ha anat a càrrec de la Dra. i Catedràtica de Psiquiatria de la UPF i UVic-UCC, Marta Torrens Mèlich, investigadora en l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar. Des d’un principi, la Dra. Torrens ha afirmat que el futur de l’atenció i tractament de les addiccions a les substàncies i comportamentals “va cap a la Patologia Dual”. La co-ocurrència en la mateixa persona de TUS i un altre T Mental està fent augmentar les urgències i ingressos psiquiàtrics, incrementa la prevalença de suïcidi i multiplica per 14 les temptatives, eleva les conductes de risc en infeccions associades (VIH, VHC...), amplia les taxes d’atur i marginació, i accentua la incidència de conductes violentes i criminals. El col·lectiu de persones sense sostre és el més vulnerable a desenvolupar aquest doble diagnòstic, i en les presons l’índex de persones amb patologia dual greu i exclosa socialment s’incrementa. Tot aquest panorama implica un gran cost per la societat i ens indica que falten recursos per abordar aquesta problemàtica. Les 8 Unitats de PD que hi ha a Catalunya es queden curtes. Respecte al per què es produeix la PD, Torrens considera que l’important és detectar-ho i tractar els dos temes conjuntament, per la qual cosa els professionals hauran d’estar cada cop més preparats per abordar-ho i no caure en el “síndrome de la porta equivocada” o en el “aquí no toca”. En relació a la població general, la persona addicte té més afectació en trastorns mentals. L’ús de substàncies en la persona que mostra simptomatologia psiquiàtrica obeeix molts cops a una expectativa d’automedicació. En un primer moment la simptomatologia sembla tenir una sensació de millora, però amb el temps la fa empitjorar. Entre els diferents factors que faciliten el doble diagnòstic podríem trobar: l’ansietat social (fòbia social...) i el consum d’alcohol; el trastorn bipolar, que en fase maníaca pot afavorir el consum de substàncies per manca de sensació de risc; o el buscador de sensacions (associat al Trastorn antisocial) a través del consum. Les substàncies que més poden desencadenar un trastorn latent són els estimulants, a diferència dels opioides, que tenen menys incidència en la PD. El consum de cocaïna pot acabar afavorint la depressió o activar un quadre psicòtic; o la metamfetamina -cada vegada més present en el mercat- que pot afavorir també els quadres psicòtics, i que si recorren durant 3 anys es pot acabar instal·lant un Trastorn esquizoide. S’ha constatat que les dones amb TUS són menys policonsumidores que els homes però tenen més possibilitat de ser diagnosticades de PD. La depressió (en un 80%), el trastorn per estrès posttraumàtic (degut bàsicament al patiment de la violència de gènere i sexual) i el trastorn d’ansietat (pànic), són els quadres més associats a la PD en les dones. Hem de tenir present que els trastorns afectius i d’ansietat solen ser primaris, no secundaris al consum. Per últim, la Dra. Torrens ha posat de relleu la millora que s’ha de fer encara en l’accessibilitat del tractament a les dones, tant per TUS ó PD, posant de manifest l’alta masculinització dels centres de tractament. La Taula rodona ha portat per títol: Reptes i abordatges específics, amb 4 participacions. En la primera, Imma Navarrete, TS i coordinadora de la CT de Proyecto Hombre a València ha exposat la Intervenció amb persones amb PD en un recurs residencial. Navarrete ha explicat l’evolució que ha experimentat la CT que ella coordina amb la progressiva i alta incidència d’ingressos de casos de PD en els últims anys. Una CT, que tot i que oficialment consta com un recurs per tractar la drogodependència, funciona quasi exclusivament com un dispositiu especialitzat en el tractament del doble diagnòstic. Actualment atenen a un 87% de persones amb trastorn mental greu. La CT és urbana (no aïllada), consta de 52 places públiques i disposa d’un equip interdisciplinari de 25 professionals, comptant també amb la col·laboració de 33 voluntaris. L’adaptació del sistema de tractament residencial per aquesta població ha estat constant, intentant millorar l’adhesió al tractament d’un col·lectiu amb dificultats per tenir consciència de malaltia mental, amb fràgil adherència al tractament, amb altes taxes d’abandonament i de reingressos, molt estigmatitzada socialment i que pot presentar una alta ideació suïcida. La coordinadora ha anat detallant algunes de les innovacions que han tingut que anar implementant respecte d’una CT i un equip terapèutic acostumat a seguir una línia metodològica tradicional de tractament de l’addicció a les substàncies: inclusió d’un psiquiatre a banda del metge i personal sanitari, estils educatius flexibles allunyats de la teràpia confrontativa, augment significatiu dels reforços positius, límits clars cuidant d’establir-los de forma empàtica, construcció d’objectius consensuats i individualitzats, treball per la conscienciació de la malaltia, menys abordatge introspectiu, teràpia ocupacional més monitoritzada... i sobretot cura en la construcció d’una forta aliança terapèutica com eix vertebrador del canvi, propi de qualsevol seguiment psicoterapèutic, però més encara en aquest col·lectiu tant vulnerable. També el treball amb la família esdevé clau en el procés, tant per canalitzar el gran desgast que pateixen els seus membres, com per ajudar a entendre el trastorn mental del membre de la família afectat i ajudar a acceptar els alts i baixos o les crisis periòdiques que formaran part de l’evolució del pacient. Un tema que de la mateixa manera hauran d’entendre els professionals del recurs, doncs serà esperable que aquestes persones puguin tenir ingressos i altes al llarg del temps per aconseguir estabilitzar-se durant algun període previsible de descompensació. La Dra. en Psicologia de la secció d’addiccions i PD del Servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron Constanza Daigre, en la seva participació ha exposat l’Evolució del craving en el tractament de les addiccions i la importància de la PD, descrivint tot un seguit de reflexions entorn al desig de consum. Un concepte complex i multidimensional que inclou aspectes cognitius, emocionals, conductuals i fisiològics, que es presenta i fluctua durant el procés de recuperació i que cada persona ha d’aprendre a acceptar-lo. En el patiment d’aquest desig urgent de consumir hi ha diferències individuals respecte a grups de consumidors, sent per exemple els addictes a la cocaïna els que l’experimenten sobretot a l’inici del tractament. Respecte a la PD, ha ressaltat la major intensitat del craving en pacients del Clúster B, amb un perfil més impulsiu i els diagnosticats de TDAH. Seguidament Ana Adan, Dra. i Catedràtica del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Facultat de Psicologia, Institut de Neurociències, de la UB, ha presentat la ponència: Integració de la cronobiologia en el tractament de la PD. Inicialment ha fet una petita introducció de la importància dels ritmes o rellotges biològics de l’organisme i la seva necessària coordinació per un funcionament saludable. Ha descrit com el consum de substàncies afavoreix la desincronització i la cronodisrupció dels ritmes biològics, sobretot de la ritmicitat circadiana, generant afectacions en l’organisme. Les persones amb TUS i altres trastorns mentals tendeixen a tenir una tipologia circadiana més activada en la vespertinitat, essent un factor de protecció el regular els hàbits horaris estables i matutins durant la fase de recuperació, doncs potencia la qualitat de la resposta, té beneficis per la cognició i l’estat d’ànim, prevé les recaigudes i augmenta significativament la qualitat de vida. Finalment Elena Flores, Psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l’Adolescent de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha parlat sobre la Patologia Dual en adolescents: reptes terapèutics i socials. Flores ha partit de la base de que avui dia la PD en adolescents consumidors és més una norma que una excepció, exposant tot un seguit de factors de vulnerabilitat que afavoreixen l’aparició del doble diagnòstic: menor capacitat de pensar abans d’actuar, dificultats per l’endarreriment del reforç i calcular les conseqüències dels actes, menor capacitat d’introspecció i dificultat per comunicar i expressar el que els hi passa. Factors que generen una baixa consciència de problema, que a l’hora de posar-se en tractament afavoreixen una escassa motivació al canvi i produeixen un elevat risc d’abandonament dels mateixos. Segons la psicòloga, la recurrència de factors traumàtics d’aquesta jove població no és menor, mostrant curtes històries de vida amb fets altament problemàtics. S’ha parlat de que els factors de protecció perquè l’adolescent no tingui conductes de risc de consum, ni desenvolupi quadres de PD, serien: la capacitat de resiliència, tenir una orientació social positiva, tenir una intel·ligència superior, un entorn social segur i adults que els serveixin com a referents. S’ha conclòs amb la constatació de l’actual dèficit de recursos especialitzats per l’atenció als adolescents amb TUS i PD per prevenir l’augment de la cronificació.

30 oct.

La Consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo visita la Fundació CECAS

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, acompanyada per la directora general de Serveis Socials, Anna Vila, ha visitat aquest matí la Fundació CECAS situat a l’edifici del carrer Banys Nous de Ciutat Vella, conjuntament amb representants de Càritas Catalunya. La titular de Drets Socials i Inclusió ha estat rebuda pel Vicepresident del CECAS Ramon Tous i pel Director Ferran Solé. Durant la visita han pogut presentar els serveis de la Fundació i els diferents suports mèdic, psicològic, social i d’atenció a les famílies destinats a acompanyar aquelles persones que pateixen una addicció, especialment els més vulnerables i amb menys recursos. La Directora del Programa d’Acollida de la Comunitat Terapèutica i Centre de Dia de Patologia Dual, Laia Garcia acompanyada de dues persones residents de la Comunitat Terapèutica, han guiat a la Consellera durant el recorregut per les instal·lacions per explicar el seu dia a dia de tractament. Durant la visita Martínez Bravo ha pogut parlar amb professionals i persones usuàries del programa. La Directora Tècnica de la Fundació Gemma Suelves, ha presentat a la Consellera el servei del CAS i el SAVA (Servei i Acompanyament a la Vida Autònoma), situat també al mateix edifici de Banys Nous. També ha pogut saludar al Director de Gestió Econòmica de la Fundació i cap de Serveis Generals, Abraham Masllorens. La Consellera ha conegut de prop com funciona el programa terapèutic i educatiu del CECAS. Aquest té com a finalitat el desenvolupament de la persona perquè assoleixi la plena autonomia, treballant tant amb l’individu com amb el seu entorn familiar i social. La visita li ha permès conèixer de primera mà el treball de l’entitat i els serveis que ofereix per ajudar aquestes persones a millorar la seva qualitat de vida, autonomia i benestar a través de tractaments biopsicosocials i educatius. Durant la trobada, Martínez Bravo i Anna Vila han fet una primera reunió de treball amb una delegació dels equips de CECAS i Càritas Catalunya, encapçalada pel president d’aquesta, Francesc Roig, i el vicepresident territorial, Martí Batllori. La lluita contra la pobresa i l’exclusió residencial, la millora de la gestió dels tràmits d’estrangeria o la garantia del dret a l’alimentació són alguns dels temes que han centrat la trobada. Agraïm molt la visita de la consellera de Drets Socials i Inclusió, i de la directora general de Serveis Socials, tot desitjant que aquesta visita sigui la porta oberta a col·laboracions futures.

28 oct.

3a Trobada Diocesana d’Entitat Socials a Tarragona: “Acollir i acompanyar per créixer”

El passat dissabte dia 26 d’octubre, des de la comunitat terapèutica de dones CECAS Tarragona vam participar a la 3a Trobada Diocesana d’Entitats Socials organitzada per la Delegació Diocesana per a la Pastoral Social de l’Arquebisbat de Tarragona. La trobada es va celebrar al Centre Tarraconense El Seminari i va estar presidida per l’Arquebisbe de Tarragona Mons. Joan Planellas i Barrosell. Hi vam participar un membre de l’equip tècnic i una voluntària de la nostra comunitat. La jornada va constar de dues presentacions i una Conferència- Taula rodona. Es va presentar el tríptic que s’ha confeccionat des de la Pastoral Social on hi apareixen representades totes les entitats que hi formem part: Càritas Diocesana, Centre Català de Solidaritat, Comunità Cenacolo, Comitè de Solidaritat Òscar Romero de Tarragona i Reus, Fundació Mare de Déu de Misericòrdia, Fundació Pont i Gol, Justícia i Pau, Llar Natalis i Mans Unides. Posteriorment Mn. Clemente Lucena va presentar el nou Secretariat de Migracions. I finalment, es va dur a terme la Conferència-Taula rodona titulada “Acollir i acompanyar per créixer” amb els següents ponents: Narcisa Flor (religiosa Carmelita Vedruna. Educadora i acompanyant), Carmen Pulido (Treballadora social i directora Llar Natalis) i Vicenç Veses, director del Secretariat de l’Apostolat del Mar Stella- Maris. La jornada va finalitzar amb un refrigeri al pati interior del seminari.

21 oct.

GRÀCIES JOAN PER TOT!

Hola a tothom! Gràcies a totes i atots pels bons auguris per aquesta nova etapa que inicio de jubilació. Personalment, sé que em costarà adaptar-me a aquesta nova situació però intentaré fer-ho el millor possible per donar contingut i sentit a aquest nou camí. Per la resta no puc més que donar gràcies: Pels deu anys passats en aquesta entranyable entitat, engrescada en el compliment d'un molt humà i noble objectiu. Per la qualitat de l'equip humà del que en tot moment he estat envoltat. Voldria recordar-me del Frederic Bayer (epd), de la Cèlia Palacín, del Toni Campreciós..., que duien amb eficàcia i dedicació les regnes de la fundació en la meva primera etapa. També gràcies als voluntaris Frederic Montserrat, Jesús Guitarte, Montse Padilla, Benet Llaveria, Julià Carnisser... amb els quals vaig col·laborar estretament, fins abans de la pandèmia. Tots ells mereixen el meu reconeixement i admiració. De tot l'equip actual no en donaré noms, però també puc dir que sou tots/totes persones entranyables, bons amics i que sempre us portaré al cor. GRÀCIES!! Gràcies Ferran pel teu sempre amable i exquisit tracte. I també vull recordar-me de tots els usuaris, que normalment veia des de la rere botiga, però amb els que també he pogut conversar en algun moment i veure les grandeses de tota persona humana. He pogut aprendre molt d'ells. Segur que em deixo moltes coses al tinter, però voldria mostrar la meva gratitud per tot i per tots i totes. Aquí sempre tindreu un amic de qui estirà de la mà sempre que ho vulgueu. Tanmateix, jo també compto amb vosaltres. Una abraçada, tan forta com agraïda, a tots i totes, companys de feina i amics meus,

17 oct.

SOBRE ELS INICIS DE TRACTAMENT PER ADDICCIÓ DURANT EL 2023 A CATALUNYA

Segons les dades recollides per l’Observatori Català de Drogues i Addicions Comportamentals de la Subdirecció General d’Addiccions (SGAVIH), de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en el 2023 es va registrar un màxim històric d’inicis de tractament per addicció en la xarxa pública del nostre territori, amb un total de 15.734 persones. Segons l’informe, això no reflecteix un increment del problema, sinó que mostra un augment de l’accessibilitat i l’esforç per detectar i tractar persones amb addicció. Fem un repàs. Els 63 CAS de la Xarxa catalana d’Atenció a les Drogodependències varen atendre 14.781 demandes d’inici de tractament per addicció a les substàncies. Les 11 Unitats de Joc Patològic de la XAD varen atendre 953 inicis de tractament per addicions comportamentals. Per substància principal, els inicis de tractament per alcohol van ser els més elevats, amb 6.555 casos (44% del total). El 72% varen ser homes, amb una mitjana de 47 anys. La cocaïna suposà el 24% del total d’inicis, amb 3.492 casos. El 81% homes, amb una forquilla d’entre 30-50 anys. L’inici per cànnabis va situar-se en el 14%, 2.046 casos. Quasi la meitat (40%) persones de menys de 25 anys. El 76% homes. Es va comptabilitzar un mínim històric en els inicis de tractament per heroïna: 1.115 casos (7,5% del total). Però d’aquests, un 10% fou el primer tractament. La mitjana d’edat es situa entre els 40-60 anys, i són homes en un 88%. Respecte a la resta de substàncies (uns 1.000 inicis), només les benzodiazepines (143), les amfetamines (106) i les metamfetamines (169) van superar les 100 demandes de tractament cadascuna. Pel que fa al tabaquisme, bàsicament la xarxa d’atenció primària i comunitària va atendre 598 casos, un 4% del total de les demandes per addicció. El 47% van ser dones. La franja d’edat majoritària es situà entre els 40-70 anys. Si observem aquestes dades segons la distribució per sexes, els homes representen un 76% i un 24% les dones. Quatre homes per cada dona inicien tractament per cocaïna o heroïna. Dos homes per cada dona ho fan per alcohol o cànnabis. En el tabaquisme no es mostren masses divergències. En el que si es presenten diferències significatives és en la severitat de l’addicció a l’inici de tractament, doncs les dones manifesten un major consum de drogues diàriament, sobretot les que inicien tractament per alcohol, cocaïna i heroïna. Respecte a les dades recollides d’inici de tractament de les addiccions comportamentals (953 casos), el 76% fou per joc d’apostes i el 8% per videojocs, sent les màquines escurabutxaques la modalitat d’aposta amb més incidència en la demanda, tant per homes com per dones. Segons l’observatori, les urgències per consum de drogues el 2023 van suposar un 0,74% de casos de totes les urgències hospitalàries a Catalunya. Un total de quasi 24.100 persones varen ser ateses en urgències per consum de drogues. D’aquestes, un 51% van ser motivades per l’alcohol. Per aquest motiu foren atesos un 65% d’homes. Cal destacar que 710 casos d’urgències per alcohol varen ser menors d’edat (6%), més de la meitat noies. Els serveis de reducció de danys (SDR) de la xarxa van atendre 5.577 persones. Quasi la meitat dels usuaris no tenien allotjament estable o es trobaven sense llar. Del total de casos atesos, un 56% eren persones migrants. Les 15 sales de consum supervisat el van utilitzar 2.587 persones, 41% usuaris de cocaïna, 27% d’heroïna i 22% ambdues substàncies combinades. Es varen fer 140.662 consums, la majoria dels quals de forma injectada. El 87% eren homes de 43 anys de mitjana. Dins les sales es varen produir 147 reaccions adverses (sobredosis), que es varen poder atendre en la seva totalitat sense conseqüència de mort. Les últimes dades de mort per intoxicació aguda o sobredosi a Catalunya són del 2022, en la que hi va haver 201 morts. La presència d’opioides (40%) no va estar tant present com en altres anys. ALGUNS COMENTARIS FINALS Sens dubte, l’Observatori Català de Drogues i altres Addiccions Comportamentals és una eina essencial del Pla de Drogues i A.C. 2019-2025 (Pla DAC), pioner a Europa per abordar aquesta matèria. Les dades que es recullen dels dispositius de la Xarxa Pública reflecteixen de forma general i matisen anualment -des d’inicis dels 90- les tendències del consum de drogues i característiques dels consumidors que s’atenen en la Xarxa Pública Catalana, i encara que abasten la més gran població que inicia tractaments, no recullen tots els que s’inicien al nostre territori. A banda dels recursos públics, trobaríem fundacions i associacions semiprivades i totalment privades -moltes de caràcter religiós-, a demés d’algunes clíniques i centres privats que segurament farien créixer el nombre d’inicis de tractament anual per addiccions, al mateix temps que segurament matisarien encara més algunes de les dades que es desprenen de l’informe de l’Observatori de Drogues a Catalunya, sobretot les que es dedueixen respecte a la condició socioeconòmica, educativa i laboral de les persones ateses. Segons la plataforma Adictalia, el preu mig i intermedi dels centres privats a Barcelona oscil·len en un rang d’entre 3.000 i 5.000 euros al mes, sense comptar matrícula i despeses suplementàries; sent el preu de més alt rang les que cobren entre 5.000 i 15.000 euros mensuals, a part de matrícula i altres despeses. L’opacitat dels inicis de tractament del sector privat, per la discreció i reserva dels clients, no ens permet apreciar exactament quantes persones han fet demanda el 2023, sent l’única dada al respecte la que mostra Adictalia Catalunya quan fa una estimació de més de 2.400 persones, però que hauríem de relativitzar al ser una xifra genèrica de caràcter publicitari que queda adscrita també a tots els territoris de l’estat on opera la xarxa privada. Seguint l’últim informe de l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies, hem de tenir present que tot allò que té un potencial psicoactiu fa presència en el mercat, i tot el món es veu afectat d’alguna manera. Hi haurà majors o menors factors de vulnerabilitat, però arriba a totes les edats, gènere, races, a tots els nivells socioeconòmics, independentment dels nivells d’estudis i accions laborals... El que segurament les dades posen en comú, és de que el 2023 ha estat, des de principis dels 90, el segon any més alt en inicis de tractament per addiccions a les substàncies. Així mateix, ha estat el més alt en el registres de demanda de tractament per addiccions comportamentals, per les que cada cop la xarxa treballa més en la prevenció i la possibilitat de recuperació i que per tant és lògic que vagin augmentant en els pròxims anys. Però, tot i els esforços dels dispositius públics i privats, hem de reconèixer que encara hi ha un volum de noves demandes molt elevat i creixent. Més enllà dels productes psicoactius, cada cop més variats i amb més possibilitat de combinació, alguna cosa hi haurà a nivell estructural en les nostres societats que acaba produint els elevats índexs d’addicció.

16 oct.

Gràcies Jaume per tot!

El dimarts 15 d’octubre al matí va ser el meu últim dia de feina a Can Puig abans de jubilar-me. Vaig fer el meu comiat conjuntament amb els residents i els professionals del servei, després de més de 22 anys treballant primer a Banys Nous i més tard a Comunitat. La nit anterior també ho vaig poder celebrar només amb els residents amb pastissos i bombons. Va ser una nit entranyable, ja que tots vam poder dir el que vam viure durant el temps que hem coincidit al Centre. Va ser molt emotiu per a ells i per a mi. Ara que finalitza la meva etapa laboral, em venen molts records. D’entre ells, el meu inici al CECAS, la meva primera entrevista amb el Dr. Narcís la qual sempre recordaré perquè va ser un moment molt distès, original i molt agradable: em va aportar confiança per entomar la feina que he desenvolupat tots aquests anys. Són també dies d'agraïment. En primer lloc, als residents per aquest temps i pels molts moments que hem viscut junts: caps de setmanes, festius, nits, algunes serenes, però altres remogudes, inquietes per les seves preocupacions, per decisions personals o familiars que havien de prendre. Hem compartit les seves inquietuds, els seus moments d'agraïment, els d'apostar pel Programa o el desig d'abandonar-lo, la finalització del Programa a Can Puig... Sempre els he reconegut que és una decisió valenta voler pujar a Can Puig per voler ser ajudats; és un moment important a les seves vides i a la de les seves famílies. També ho és a les nostres com a professionals pel fet de trobar-nos persones amb el desig de deixar el consum i adonar-se de com és d'important tornar a construir-se, recuperant valors, talents que possiblement sempre han estat, descobrint noves formes de comunicar-se, de relacionar-se, de redescobrir els altres i a ells mateixos, recuperant la confiança i l'autoestima. Per a ells tot un repte. Per a nosaltres, els professionals, també; no pot ser d’una altra manera. En segon lloc, agrair a tot l'equip de professionals el suport, la feina acurada, les preocupacions compartides, els moments de traspassar les informacions, trucades, reunions i moments viscuts a la Comunitat. Aquests darrers anys no han estat fàcils: molts canvis a l'equip de professionals, altes i baixes, l'avaria de l'aigua, les malalties i infeccions dels residents, tornar a dissenyar el model de Comunitat, refer els protocols per al nou funcionament... Ens devem als residents i la nostra exigència com a professionals ha de ser alta, però també necessitem que es cuidi de totes i de tots nosaltres. Cal tenir-ho molt en compte. El treball amb persones és un treball artesà, que cal cuidar, vetllar per ell perquè no s'acabi "esquerdant la peça". I, finalment, agrair al CECAS voler oferir un servei on fer possible que la vida de dones i homes tingui sentit deixant el consum, i alhora, voler viure i relacionar-se de diferent manera, de treballar i formar-se, estimar i estimar-se a si mateixos. Per tot això, finalment dir a l'hora d'acomiadar-me, que em sento satisfet de la feina de tots aquests anys perquè crec que he contribuït favorablement a la vida de totes aquestes persones, juntament amb la resta de companyes i companys. Em sento un treballador agraït a totes i a tots pel que he viscut durant tots aquests anys. Un agraïment a totes i a tots !!!!!

El Centre Català de Solidaritat (CECAS) és una Fundació privada sense ànim de lucre fundada l’any 1991, que es dedica a l’atenció de persones amb drogodependència, especialment aquelles que es troben en situació d’exclusió social.

EL CECAS ÉS PROMOGUT PER:

AMB EL SUPORT DE:

BUTLLETÍ

Les dades personals proporcionades es tractaran dacord amb el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR 2016/679)