La Jornada s’ha dut a terme en el marc de l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona el 8 de novembre. La inauguració ha estat presidida per representants de la UB, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i de Projecte Home de Catalunya, que han emmarcat el fenomen creixent de la Patologia Dual (PD). S’estima que 6 de que cada 10 persones amb problemes per consum de substàncies tenen associat un doble diagnòstic de TUS i Trastorn Mental. L’alta prevalença d’aquesta comorbiditat afecta en un 58,9% de casos a les dones, afegint a l’estigma per addicció la càrrega de la simptomatologia psiquiàtrica. S’ha ressaltat com a preocupant, l’augment de l’ús de substàncies i els trastorns del neuro-desenvolupament en els adolescents, que incrementa la vulnerabilitat per seguir consumint i activa i accelera encara més la simptomatologia psiquiàtrica. Igualment s’ha destacat com a molt important l’atenció i suport continuat que s’ha de donar a les famílies d’aquest col·lectiu, molt saturats per la gran carga emocional que suposa als seus membres fer el seguiment dels familiars afectats de PD.
La ponència inaugural: Patologia Dual, on som i cap a on anem, ha anat a càrrec de la Dra. i Catedràtica de Psiquiatria de la UPF i UVic-UCC, Marta Torrens Mèlich, investigadora en l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.
Des d’un principi, la Dra. Torrens ha afirmat que el futur de l’atenció i tractament de les addiccions a les substàncies i comportamentals “va cap a la Patologia Dual”.
La co-ocurrència en la mateixa persona de TUS i un altre T Mental està fent augmentar les urgències i ingressos psiquiàtrics, incrementa la prevalença de suïcidi i multiplica per 14 les temptatives, eleva les conductes de risc en infeccions associades (VIH, VHC…), amplia les taxes d’atur i marginació, i accentua la incidència de conductes violentes i criminals. El col·lectiu de persones sense sostre és el més vulnerable a desenvolupar aquest doble diagnòstic, i en les presons l’índex de persones amb patologia dual greu i exclosa socialment s’incrementa.
Tot aquest panorama implica un gran cost per la societat i ens indica que falten recursos per abordar aquesta problemàtica. Les 8 Unitats de PD que hi ha a Catalunya es queden curtes.
Respecte al per què es produeix la PD, Torrens considera que l’important és detectar-ho i tractar els dos temes conjuntament, per la qual cosa els professionals hauran d’estar cada cop més preparats per abordar-ho i no caure en el “síndrome de la porta equivocada” o en el “aquí no toca”.
En relació a la població general, la persona addicte té més afectació en trastorns mentals. L’ús de substàncies en la persona que mostra simptomatologia psiquiàtrica obeeix molts cops a una expectativa d’automedicació. En un primer moment la simptomatologia sembla tenir una sensació de millora, però amb el temps la fa empitjorar. Entre els diferents factors que faciliten el doble diagnòstic podríem trobar: l’ansietat social (fòbia social…) i el consum d’alcohol; el trastorn bipolar, que en fase maníaca pot afavorir el consum de substàncies per manca de sensació de risc; o el buscador de sensacions (associat al Trastorn antisocial) a través del consum.
Les substàncies que més poden desencadenar un trastorn latent són els estimulants, a diferència dels opioides, que tenen menys incidència en la PD. El consum de cocaïna pot acabar afavorint la depressió o activar un quadre psicòtic; o la metamfetamina -cada vegada més present en el mercat- que pot afavorir també els quadres psicòtics, i que si recorren durant 3 anys es pot acabar instal·lant un Trastorn esquizoide.
S’ha constatat que les dones amb TUS són menys policonsumidores que els homes però tenen més possibilitat de ser diagnosticades de PD. La depressió (en un 80%), el trastorn per estrès posttraumàtic (degut bàsicament al patiment de la violència de gènere i sexual) i el trastorn d’ansietat (pànic), són els quadres més associats a la PD en les dones. Hem de tenir present que els trastorns afectius i d’ansietat solen ser primaris, no secundaris al consum.
Per últim, la Dra. Torrens ha posat de relleu la millora que s’ha de fer encara en l’accessibilitat del tractament a les dones, tant per TUS ó PD, posant de manifest l’alta masculinització dels centres de tractament.
La Taula rodona ha portat per títol: Reptes i abordatges específics, amb 4 participacions.
En la primera, Imma Navarrete, TS i coordinadora de la CT de Proyecto Hombre a València ha exposat la Intervenció amb persones amb PD en un recurs residencial. Navarrete ha explicat l’evolució que ha experimentat la CT que ella coordina amb la progressiva i alta incidència d’ingressos de casos de PD en els últims anys. Una CT, que tot i que oficialment consta com un recurs per tractar la drogodependència, funciona quasi exclusivament com un dispositiu especialitzat en el tractament del doble diagnòstic. Actualment atenen a un 87% de persones amb trastorn mental greu. La CT és urbana (no aïllada), consta de 52 places públiques i disposa d’un equip interdisciplinari de 25 professionals, comptant també amb la col·laboració de 33 voluntaris. L’adaptació del sistema de tractament residencial per aquesta població ha estat constant, intentant millorar l’adhesió al tractament d’un col·lectiu amb dificultats per tenir consciència de malaltia mental, amb fràgil adherència al tractament, amb altes taxes d’abandonament i de reingressos, molt estigmatitzada socialment i que pot presentar una alta ideació suïcida. La coordinadora ha anat detallant algunes de les innovacions que han tingut que anar implementant respecte d’una CT i un equip terapèutic acostumat a seguir una línia metodològica tradicional de tractament de l’addicció a les substàncies: inclusió d’un psiquiatre a banda del metge i personal sanitari, estils educatius flexibles allunyats de la teràpia confrontativa, augment significatiu dels reforços positius, límits clars cuidant d’establir-los de forma empàtica, construcció d’objectius consensuats i individualitzats, treball per la conscienciació de la malaltia, menys abordatge introspectiu, teràpia ocupacional més monitoritzada… i sobretot cura en la construcció d’una forta aliança terapèutica com eix vertebrador del canvi, propi de qualsevol seguiment psicoterapèutic, però més encara en aquest col·lectiu tant vulnerable. També el treball amb la família esdevé clau en el procés, tant per canalitzar el gran desgast que pateixen els seus membres, com per ajudar a entendre el trastorn mental del membre de la família afectat i ajudar a acceptar els alts i baixos o les crisis periòdiques que formaran part de l’evolució del pacient. Un tema que de la mateixa manera hauran d’entendre els professionals del recurs, doncs serà esperable que aquestes persones puguin tenir ingressos i altes al llarg del temps per aconseguir estabilitzar-se durant algun període previsible de descompensació.
La Dra. en Psicologia de la secció d’addiccions i PD del Servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron Constanza Daigre, en la seva participació ha exposat l’Evolució del craving en el tractament de les addiccions i la importància de la PD, descrivint tot un seguit de reflexions entorn al desig de consum. Un concepte complex i multidimensional que inclou aspectes cognitius, emocionals, conductuals i fisiològics, que es presenta i fluctua durant el procés de recuperació i que cada persona ha d’aprendre a acceptar-lo. En el patiment d’aquest desig urgent de consumir hi ha diferències individuals respecte a grups de consumidors, sent per exemple els addictes a la cocaïna els que l’experimenten sobretot a l’inici del tractament. Respecte a la PD, ha ressaltat la major intensitat del craving en pacients del Clúster B, amb un perfil més impulsiu i els diagnosticats de TDAH.
Seguidament Ana Adan, Dra. i Catedràtica del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Facultat de Psicologia, Institut de Neurociències, de la UB, ha presentat la ponència: Integració de la cronobiologia en el tractament de la PD. Inicialment ha fet una petita introducció de la importància dels ritmes o rellotges biològics de l’organisme i la seva necessària coordinació per un funcionament saludable. Ha descrit com el consum de substàncies afavoreix la desincronització i la cronodisrupció dels ritmes biològics, sobretot de la ritmicitat circadiana, generant afectacions en l’organisme. Les persones amb TUS i altres trastorns mentals tendeixen a tenir una tipologia circadiana més activada en la vespertinitat, essent un factor de protecció el regular els hàbits horaris estables i matutins durant la fase de recuperació, doncs potencia la qualitat de la resposta, té beneficis per la cognició i l’estat d’ànim, prevé les recaigudes i augmenta significativament la qualitat de vida.
Finalment Elena Flores, Psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l’Adolescent de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha parlat sobre la Patologia Dual en adolescents: reptes terapèutics i socials. Flores ha partit de la base de que avui dia la PD en adolescents consumidors és més una norma que una excepció, exposant tot un seguit de factors de vulnerabilitat que afavoreixen l’aparició del doble diagnòstic: menor capacitat de pensar abans d’actuar, dificultats per l’endarreriment del reforç i calcular les conseqüències dels actes, menor capacitat d’introspecció i dificultat per comunicar i expressar el que els hi passa. Factors que generen una baixa consciència de problema, que a l’hora de posar-se en tractament afavoreixen una escassa motivació al canvi i produeixen un elevat risc d’abandonament dels mateixos.
Segons la psicòloga, la recurrència de factors traumàtics d’aquesta jove població no és menor, mostrant curtes històries de vida amb fets altament problemàtics.
S’ha parlat de que els factors de protecció perquè l’adolescent no tingui conductes de risc de consum, ni desenvolupi quadres de PD, serien: la capacitat de resiliència, tenir una orientació social positiva, tenir una intel·ligència superior, un entorn social segur i adults que els serveixin com a referents.
S’ha conclòs amb la constatació de l’actual dèficit de recursos especialitzats per l’atenció als adolescents amb TUS i PD per prevenir l’augment de la cronificació.
Joan Ramon Farré Huguet.
Psicòleg de l’Àrea de GC del CECAS.
El Centre Català de Solidaritat (CECAS) és una Fundació privada sense ànim de lucre fundada l’any 1991, que es dedica a l’atenció de persones amb drogodependència, especialment aquelles que es troben en situació d’exclusió social.
Copyright © Fundació Cecas
|
|