SOM Una porta per sortir de la droga

Tag Centre Català Solidaritat

24 març

JORNADA ANUAL CECAS 2025

Justament en una matinal de pluja intermitent, quan l’equinocci de primavera anava fent la seva entrada, s’ha anat celebrant la Jornada anual del CECAS 2025. Ha estat un matí de 20 de març carregat d’evocacions, records, memòria, reconeixements i autoreflexió, per a una entitat que transita en un present canviant i que construeix cada dia la seva raó de ser al servei de l’atenció i tractament de persones que busquen una porta de sortida a la seva addicció. Prendre consciència del camí que es recorre implica renovar la força que requereix la labor del CECAS, una missió tossuda i solidària per posar-se al costat d’un col·lectiu que reclama el marge de millora que té la nostra realitat social. Federico García Lorca tenia una frase que deia: no sé si vamos a llegar, pero hay que ir. Una frase que ens mostra la complexitat, la dificultat i la incertesa de la crua realitat que sempre se’ns posa per endavant, però que també ens parla de l’actitud, la humilitat i la valentia amb la que podem afrontar-la. La celebració s’ha realitzat en la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, davant la catedral i les vistes panoràmiques de la ciutat de Barcelona. El vicepresident de la Fundació CECAS, Ramon Tous, ha donat la benvinguda a l’acte als més de 80 assistents d’entre professionals, voluntaris/es, persones col·laboradores i convidats d’altres entitats, que ens hem reunit. En la seva intervenció, Ramon Tous ha tingut unes emotives paraules d’agraïment i dol per la recent mort de Toni Campreciós Hernández (12/03/2025), patró, membre de la Junta Rectora, voluntari i entusiasta col·laborador del CECAS durant més de 15 anys. Gerard Guerra, evocant un dels elements amb els que sovint s’identificava el Toni: el noi del càntir, ha fet un homenatge a la personalitat i labor dins l’entitat que desenvolupà el Toni, i que en el fons simbòlicament ens representa d’alguna manera a tots els que estem involucrats en la comesa de la Fundació, en aquesta tasca d’anar reomplint d’aigua el càntir per a qui el necessita. Seguidament Ferran Solé, Director General de la Fundació, ha anat fent les presentacions de les següents participacions. Primer ha estat la d’Àngels Canals, Gerent del Consorci de Serveis Socials de Barcelona, amb el qui el CECAS col·labora des del 2008 en la gestió de la CT de Can Puig. Posteriorment ha intervingut Anna Vila, Directora general de Serveis Socials del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, posant èmfasi en el valor del que significa la solidaritat en els nostres dies. La següent participació ha estat la presentació del llibre: 30 anys d’atenció a les drogodependències del Centre Català de Solidaritat. 1991-2021, a càrrec de Joan Ramon Farré i Llorenç Madorran, professionals que han mantingut la seva continuïtat dins l’entitat des dels seus orígens. Unes intervencions que han tingut com objectiu transmetre l’esperit fundacional i la perseverança d’una entitat, intentant copsar-ho en un text que vol reflectir per escrit el recorregut i l’evolució de 3 dècades del CECAS al servei del tractament de l’addicció a les substàncies. Un recull de marques significatives que té també com a finalitat donar certa perspectiva històrica i contribuir a la voluntat de servei i labor que actualment es realitza. Posteriorment, Gemma Suelves, Directora Tècnica de CECAS, i Jaume Condomines, Director de la CT de Can Puig, han fet la presentació de la Memòria Social del CECAS 2024. Han exposat gràficament les característiques més rellevants de les persones en recuperació que han estat ateses en els diferents dispositius durant aquest any passat: 437 persones (20,60% dones/79,40% homes) i 141 familiars, sent l’alcohol la droga principal que ha motivat la demanda d’ajuda tant per dones com per a homes en una proporció pràcticament similar: 48,80% en el dones i 48,50% en els homes. Igualment, la cocaïna ha estat la droga secundaria: 27,80% en dones i el 31,10% en homes. En l’exposició s’ha anat desgranant informació sobre els perfils familiars dels usuaris/es, procedències i llocs de derivació, nivell d’estudis, el nombre de persones amb risc d’exclusió social, el nombre de formacions rebudes pels professionals, nombre de voluntaris, presència als mitjans de comunicació de l’entitat al llarg de l’any i les millores en la qualitat del servei, que han comportat el reconeixement de l’ISO per a la CT de Can Puig i el Pis de Reinserció Cervantes. Posteriorment, Christopher Texidor, Informàtic de CECAS, Maria Roig, Gestora de Qualitat i Francesc Coll, voluntari i membre de l’ERESS CECAS, han presentat la nova pàgina web de l’entitat, exposant respectivament les millores operatives i d’accessibilitat, les garanties de confidencialitat i la presentació del nou Formulari de canal ètic, com alternativa interactiva a <a href="mailto:info@cecasfundacio.cat">info@cecasfundacio.cat</a> i canal de denúncies, una nova via oberta de comunicació per poder fer consultes, comentaris, suggeriments, proposar iniciatives, emetre consideracions, etc. de caràcter ètic que es cregui que puguin ser d’interès per la bona marxa de l’entitat. Els actes han continuat amb la sobtada irrupció a l’escenari d’Impro show a càrrec d’una parella de comediants de Planeta Impro, on els assistents han pogut interaccionar una bona estona a través d’una imaginativa improvisació amb autoreferències presents i futures de l’entitat, tenyides d’humor i de la sana sorna de poder-nos riure de nosaltres mateixos i la nostra ocupació respecte al tractament de la patologia anual dual i de com seran els androides que substituiran als professionals en el futur CECAS del 2080. Acabat l’improvisat castell de focs teatral, els actes han tornat a agafar el ritme de celebració inaugurant un nou capítol que ha encetat la Fundació: el Reconeixement CECAS “Pilar Malla”, que s’atorgarà d’aquí en endavant a persones i/o institucions per la seva tasca social a favor de les persones i pel treball d’inclusió i de lluita contra els estigmes. Eduard Sala, Director de Càritas Diocesana de Barcelona i patró de CECAS, ha estrenat conjuntament amb la pròpia Pilar aquest nou espai de reconeixement. Eduard Sala ha repassat la trajectòria de Pilar Malla Escofet centrant-se sobretot en la seva amplia labor dins el sector dels Serveis Socials i la seva implicació des dels inicis de la fundació del CECAS, quan era directora de Càritas Barcelona, així com recordant la seva posterior vicepresidència en l’entitat durant més de 20 anys (1995-2016). Pilar ha celebrat i agraït la creació del guardó i ha tingut un record especial pel Dr. Guix, el Bisbe de Vic, com un dels artífex principals de l’aparició del CECAS i sent el primer president de la Fundació. També ha tingut un record per als seus col·laboradors més directes en la seva etapa al CECAS: Frederic Bayer Ros i Narcís Martí Barnussell. Posteriorment Pilar ha fet entrega dels primers reconeixements a Mercè Cervantes i Joan-Artur Sales, impulsors de la Federació Coordinadora d’Entitats amb Serveis Especialitzats d’Atenció a les Addiccions, en la que han estat presidenta i vicepresident respectivament, entre 2008-2024. L’obsequi ha consistit en dos treballs ceràmics elaborats per les monges Benedictines de la Congregació de Sant Benet de Montserrat, expressant el lema de l’entitat: una porta per sortir de la droga. Joan Colom, Subdirector General d’Addiccions del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha realitzat la Cloenda de la Jornada, manifestant l’agraïment al CECAS i a Pilar Malla per la seva dedicació i suport en el sector de l’atenció i tractament de les addiccions, posant en valor el reconeixement que portarà el seu nom. Finalment, Antoni Serrano, patró de CECAS i Director de Salut Mental del Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, ha expressat també l’agraïment als assistents i ha donat per tancada la Jornada anual del CECAS d’aquest any. Una Jornada que s’ha caracteritzat per una densa participació i un seguit d’actes en homenatge a la memòria i a l’impuls d’anar fent camí.

4 març

Semestral CAN PUIG 27.2.25

El passat 27 de Febrer l’equip terapèutic de la Comunitat Terapèutica de Can Puig es va reunir a Càritas Catalunya per realitzar la segona reunió semestral del 2024. La primera part de la trobada la vam centrar en realitzar un treball tècnic molt profitós que ens va permetre analitzar el perfil de les persones usuàries ateses, aprofundint en estratègies d’intervenció terapèutiques i educatives, amb l’objectiu de poder acompanyar a les persones usuàries amb la màxima qualitat i professionalitat. En una segona part, vàrem reflexionar sobre la nostra praxis professional, analitzant els diferents espais d’intervenció tant individuals com grupals. Com no! la trobada també va donar per dinar plegats, compartir moments lúdics de cohesió d’equip, compartint experiències i rialles entre nosaltres. La semestral va ser un èxit! en tot moment l’equip es va mostrar en gran disposició de treball i voluntat de créixer professionalment plegats. Gran equip!

24 febr.

Semestral CAS 20.2.25

El passat dijous 20 de Febrer es va reunir l’equip del CAS per treballar una reunió semestral més d’equip! Dir-vos que, com sempre, va ser un espai de reflexió i d’aprenentatge! Vam començar fent una mirada enrere al darrer semestre del 2024 en quan a altes i motius de les persones ateses des de l’equip de valoracions, amb l’objectiu de trobar factors comuns i generar estratègies de millora per a l’atenció i retenció. Aquesta primera part d’escolta i reflexió de ben segur ens ajudarà a continuar treballant per millorar l’atenció a les persones que atenem! La segona part de la trobada la vam dedicar a parlar de l’equip a partir d’una dinàmica d’escollir una imatge. Poder escoltar des del respecte a les companyes i retornar-nos en positiu paraules ens va ajudar a créixer com a equip, professionals i al mateix temps com a persones. Per finalitzar, com no! compartir un àpat plegats des d’un espai “informal” va permetre tancar la trobada de forma distesa i bonica. Gràcies equip!

21 febr.

REUNIÓ SEMESTRAL EQUIP ACOLLIDA BARCELONA

El passat 13 de desembre l’Equip d’Acollida es va reunir a l’espai de Càritas Barcelona, per realitzar la segona semestral del 2024. En aquesta trobada ens vam centrar en una primera part, per reflexionar sobre les persones que hem estat atenent l’any 2024, i definir els perfils de les persones usuàries. Aquest treball ens ha permès tenir una visió més global i identificar les dificultats i limitacions que han anat sorgint per tal d’establir estratègies de millora. En una segona part de la trobada, hem continuat la reunió treballant aspectes més relacionats amb les tasques diàries i quotidianes de la casa. També hem reflexionat sobre els rols professionals i quines són les tasques que assumim cadascú i cadascuna de nosaltres i com podem redefinir i millorar en aquest sentit. Per finalitzar, hem gaudit d’un dinar plegats i d’una activitat de cohesió, on hem participat d’un roomscape per resoldre els misteris que s’amaguen al barri de Ciutat Vella. Gràcies equip per aquest matí tan profitós!

10 febr.

CONSIDERACIONS RESPECTE A LA CLASIFICACIÓ DE LES ADDICCIONS COMPORTAMENTALS

Els trastorns addictius tenen com a base la dependència psicològica a alguna cosa que provoca plaer, a pesar de les conseqüències negatives continuades d’orientar la conducta cap aquesta cosa. Des d’aquest punt de vista qualsevol activitat percebuda com a plaent és susceptible de convertir-se en una conducta addictiva. La persona dedica cada cop més temps de la seva vida quotidiana a repetir i centrar-se en aquesta conducta per obtenir gratificació, fins arribar a perdre el control a pesar de la interferència greu en les seves activitats i relacions habituals, tot i el deteriorament gradual de les relacions familiars, socials i laborals. El problema no és tant la cosa que causa plaer, ni la conducta en sí mateixa, sinó la relació que estableix el subjecte amb la conducta. És en aquest punt on fa un temps que s’han anat aixecat alertes i descrit tot un conjunt d’addiccions que van més enllà de l’addicció a les substàncies i al joc d’apostes. El joc patològic històricament sempre ha obert la classificació de les addiccions sense substància, però és en els darrers anys que tot un seguit de conductes han anat descrivint-se i classificant-se obertament com addiccions comportamentals. Classificacions de qüestions que en alguna mesura es produïen però quedaven com més velades o quantitativament no es percebien com tant rellevants: addiccions a les compres compulsives, al sexe, al treball, a l’exercici físic, al menjar... tot una sèrie de trastorns addictius que tenen múltiples formes de manifestar-se i moltes vegades amb inter-comorbiditat associada, però que obeeixen entre d’altres coses a trets de personalitat i a una desregulació emocional de fons, a una insatisfacció i ansietat de base que s’intenta cobrir amb alguna forma de comportament que causa plaer o mitiga l’ansietat, el malestar o el dolor. Qué ha fet que en les quasi dues darreres dècades emergeixin de forma tant manifesta?, perquè últimament es mencionen tant freqüentment les addiccions sense substància o comportamentals? Què hi ha de nou? Segurament, el desenvolupament global de les noves tecnologies en la vida quotidiana de la gent està influint i ha precipitat el fenomen. Potser no vivim en una època de canvis, sinó en un canvi d’època. Un moment en el que la tecnologia i les pantalles ho envaeixen i acaparen tot, permetent una amplificació de la comunicació i un accés immediat i accelerat a qualsevol cosa, trencant barreres físiques, culturals i oferint possibilitats que anys enrere eren ciència ficció. Afavorint i acostant productes i activitats que poden causar plaer en un clic, de forma quasi instantània, automàtica, sense parar-se a pensar en les conseqüències: ús continuat de pantalla de mòbil, compres compulsives, videojocs amb apostes o sense apostes però amb una vasta gama de continguts gratificants, activitats borsàries al moment, accés al sexe impulsiu i compulsiu, contactes ràpids, menjar exprés que en un moment el tens a casa, sobre-estimulació d’informació relacionada amb cànons d’estètica i bellesa, o de qualsevol activitat, com d’exercici físic i esport afavorit de forma vehement, quasi forçosa i desproporcionada, dispositius i aplicacions que permeten múltiples opcions per quedar més que abans atrapat i enganxat a la feina, etc. etc. Tot canvia i es renova i es fa difícil renunciar als avantatges de les TIC, però l’ésser humà segueix tenint aproximadament un quilo quatre-cents de cervell per processar la realitat. Potser no aprofitem totes les potencialitats neurològiques que tenim i la nova era tecnològica estimularà i ens ajudarà a augmentar les capacitats. Potser. Però tenim un quilo quatre-cents de cervell, no ho oblidem. I hi ha persones que estan desenvolupant encara aquest cervell, així com el seu pensament crític, i s’ha d’anar amb cura perquè tenen tota una vida per gaudir-la sanament. De la darrera edició de la Guía Clínica sobre las adicciones comportamentales, editada (2024) per la Sociedad Científica Española de Estudios sobre el Alcohol, el Alcoholismo y las otras Toxicomanías (SOCIDROGALCHOL), voldríem posar èmfasi sobre algunes de les reflexions que es fan. Avui dia hi ha únicament consens total entre els especialistes (DSM-5 i CIE-11) en considerar dos tipus d’addiccions comportamentals: el Trastorn per Joc d’Apostes i el Trastorno per Ús de Videojocs. Però no hi ha estrictament consens en considerar addicció comportamental a l’addicció a les compres, l’addicció al sexe, al treball, al menjar, a internet... Aquests dubtes estan associats a les dificultats per descriure, diferenciar i classificar els diferents trastorns, a la falta d’instruments vàlids, fiables i específics. En general, la major part de les persones que presenten un problema en l’àmbit comportamental molt sovint no consulten o no demanen ajuda a centres especialitzats, per tant no es recopilen prou dades d’aquesta població. Per això és important quantificar, descriure i fer estudis en els centres i espais comunitaris que puguin identificar quan un comportament bascula cap a trets psicopatològics o problemàtics en un determinat àmbit de conducta i donar-ho a conèixer. A l’hora de descriure possibles casos d’una o altre addicció comportamental, alguns autors -ens diu la Guía- plantegen un tipus d’enfoc transdiagnòstic basat en la identificació de fenotips psicològics, és a dir, conductes amb característiques que es mantenen estables en el temps i que es donen amb una intensitat determinada, que poden anar des de la menys impulsivitat a la més compulsió. Una altre dels temes importants amb el que conclou la Guía-Socidrogalcohol, fa referència amb el tractament de les addiccions comportamentals. Contràriament a les addiccions a les substàncies psicoactives -inclús afegiríem al joc patològic o videojocs- en la major part de les addiccions comportamentals no es pot proposar una abstinència total. El menjar, les compres, el treball, l’exercici o alguna mena d’activitat física, o alguna mena d’activitat sexual, la utilització d’internet, mòbil i pantalles vàries avui dia, etc... són objectes necessaris o d’alguna forma imprescindibles en la vida de les persones. I aquí radica la dificultat per elaborar protocols de tractament vàlids. Tot un desafiament de futur. Per això és important també reflexionar amb Carlos Miguel Sirvent quan diu en la presentació d’una altre Guía de Adicciones Comportamentales (2023), editada per la Fundación Instituto Spiral: Mientras existamos sobre la faz de la tierra existirán a su vez las adicciones como condición humana. Y la raíz adictógena siempre será la misma: la obtención del placer, el alivio del malestar o ambas. Enfrentemos -pues- esa matriz adictiva analizando su causalidad, devenir, consecuencias y abordaje.

20 gen.

Segona Reunió Semestral De L’any 2024 Reinserció

El passat dijous 16 de Gener de 2025 es va reunir l’Equip de Reinserció responsable de la gestió de dos pisos amb l’objectiu de celebrar la segona reunió semestral de l’any 2024 i fer tancament. Com és costum, la trobada multidisciplinària la va iniciar l’equip psicoeducatiu ubicat a la pròpia Reinserció per després incorporar-se la resta de l’equip que desenvolupa tasques i funcions transversals com és l’equip sanitari, de treball social i familiar. Ha estat un espai molt profitós, on hem pogut revisar dades, objectius, funcions i altres aspectes propis del Servei per tal de valorar el funcionament i optimitzar-lo el millor possible. I: per què no somiar i projectar allò que ens agradaria fer en un futur? Per últim, hem pogut compartir el dinar amb un clima distès amb aquells qui treballem colze a colze. La Jornada ha estat molt efectiva alhora que agradable. Gràcies a tots i totes!

El Centre Català de Solidaritat (CECAS) és una Fundació privada sense ànim de lucre fundada l’any 1991, que es dedica a l’atenció de persones amb drogodependència, especialment aquelles que es troben en situació d’exclusió social.

EL CECAS ÉS PROMOGUT PER:

AMB EL SUPORT DE:

BUTLLETÍ

Les dades personals proporcionades es tractaran dacord amb el Reglament General de Protecció de Dades (GDPR 2016/679)