Tag Centre Català Solidaritat

15 gen.

CECAS aprova el seu primer Pla d’Igualtat amb el suport de la UGT

<p>El 17 de desembre de 2024 quedarà marcat com una data històrica per a CECAS (Centre Català de Solidaritat). En un acte institucional celebrat a la seu de l’organització, s'ha signat l'aprovació del Pla d'Igualtat de CECAS, amb la presència d'un representant de la UGT. Aquesta fita culmina més d’un any de treball intens i compromès liderat per la Comissió Negociadora, integrada per representants de la direcció, les persones treballadores i la UGT.</p> <p> </p> <p>L’elaboració del Pla d’Igualtat ha estat un procés participatiu i transversal, en el qual s'han involucrat activament diferents departaments i professionals de l'organització. Des de la seva concepció inicial fins a la signatura final, l'objectiu ha estat clar: construir un full de ruta que garanteixi la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, eliminar qualsevol forma de discriminació i promoure un entorn laboral més just i equitatiu.</p> <p> </p> <p><strong>Un pla fonamentat en una anàlisi profunda</strong></p> <p> </p> <p>Aquest pla parteix d'una diagnosi rigorosa que ha permès identificar les necessitats reals de l'organització. A través d'un procés d'anàlisi i treball col·lectiu, s’han detectat àrees de millora en aspectes com l’accés a la promoció, la igualtat salarial i la prevenció de situacions d’assetjament, així com la necessitat d’afavorir una conciliació més efectiva.</p> <p> </p> <p><strong>Un pla construït des del compromís</strong></p> <p> </p> <p>Des de CECAS, entenem que la igualtat no és només una obligació legal, sinó també un compromís ètic i social amb les persones que formen part de la nostra organització. El Pla d’Igualtat aprovat reflecteix aquesta visió, incloent mesures concretes que abasten aspectes clau com:</p> <p> </p> <p><strong>Un any de feina conjunta</strong></p> <p> </p> <p>El Pla d’Igualtat és el resultat d’un any de feina col·lectiva, liderada per la Comissió Negociadora. Aquesta comissió ha estat clau durant tot el procés, assegurant la representació de totes les parts implicades i aportant les seves perspectives en cada etapa del pla. Reunions periòdiques, consultes i sessions de treball han permès definir uns objectius clars i alineats amb les necessitats reals de l’organització.</p> <p>La signatura del pla simbolitza aquest esforç compartit i l’acompanyament constant d'un representant de la UGT, que ha garantit que el document compleixi amb la normativa vigent i respongui a l’esperit del compromís de CECAS amb la igualtat.</p> <p> </p> <p><strong>Un compromís alineat amb els ODS</strong></p> <p> </p> <p>El Pla d’Igualtat de CECAS també respon als Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, especialment l’ODS 5, que promou la igualtat de gènere i l’apoderament de dones i nenes. Així, CECAS es posiciona com a referent en el tercer sector, impulsant bones pràctiques en matèria d’igualtat.</p> <p> </p> <p><strong>Mirant cap al futur</strong></p> <p> </p> <p>La signatura del Pla d'Igualtat no és la fi del camí, sinó el començament d'una nova etapa. Les mesures incloses s’implementaran gradualment entre <strong>2024 i 2028</strong>, amb revisions periòdiques per assegurar-ne el seguiment i l’avaluació.</p> <p> </p> <p>Des de CECAS volem agrair a totes les persones que han fet possible aquest assoliment i reafirmem el nostre compromís amb un futur on la igualtat sigui una realitat tangible en el nostre dia a dia.</p>

READ MORE

29 nov.

Junta de Patronat de CECAS

<p>El passat 27 de novembre es va celebrar la Junta de Patronat de CECAS presidida pel Bisbe Auxiliar de Barcelona <strong>Javier Vilanova,</strong> assistida per la majoria dels Patrons de les Càritas Diocesanes de Catalunya. <strong>Jaume Solé</strong> secretari de la Fundació dirigí l’ordre del dia de la reunió.</p> <p> </p> <p>El Sr. Bisbe i aprofitant el moment de canvi de la presidència de Càritas Catalunya, donà la benvinguda al nou president <strong>Salvador Buquets</strong> i un agraïment profund al president que acaba el seu mandat després de vuit anys al capdavant de Càritas Catalunya, <strong>Francesc Roig.</strong></p> <p> </p> <p>Com és habitual en aquesta segona reunió de l’any, el patró administrador <strong>Paco Estellés </strong>i el cap de gestió econòmica <strong>Abraham Masllorens</strong> varen presentar els pressupostos del 2025 de la Fundació. El vicepresident<strong> Ramon Tous</strong> i el director <strong>Ferran Solé </strong> presentaren altres temes i informacions d’interès dels programes i serveis de CECAS. La reunió es celebrà a la seu de Càritas de Catalunya.</p>

READ MORE

21 nov.

PSICOFÀRMACS I SENSELLARISME A BARCELONA

<p>Aquest darrer estiu, el periodista especialitzat en desigualtats i drets humans de TV3 Ferran Moreno, a través d’un reportatge (16/06/2024) posava en primer pla un aspecte de la realitat de les quasi 1.400 persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona. En aquest col·lectiu s’ha anat estenent el consum de psicofàrmacs com el Rivotril o la Lyrica que aconsegueixen en el mercat de revenda il·legal, o dels blísters rebutjats que troben més d’un cop remenant pels contenidors. Dos psicofàrmacs -una benzodiazepina (Clonazepam) i un anticonvulsiu (Pregabalina) respectivament- que es recepten normalment per al dolor, l’ansietat generalitzada o per tractar les convulsions de tipus febril o epilèptiques, amb un efecte sedant, tranquil·litzant i que actuen com inductors de la son. Es calcula que el 50% de les persones sense llar fa consum d’aquestes substàncies. La motivació és obvia, volen allunyar-se i oblidar la consciència de precarietat en la que viuen quotidianament, de les pèrdues que arrastren, del desarrelament en el que es troben, cercant una forma d’aïllament mental psicofarmacològic que substitueixi la protecció de les parets d’un habitatge, volent evadir-se de les sensacions de vergonya, d’abandó i despersonalització que han de suportar dins la gran metròpoli.</p> <p> </p> <p>En els darrers anys, algunes de les persones sense llar que han entrat en tractament en el CECAS relaten també consums indiscriminats d’aquests dos psicofàrmacs concrets, però també d’altres, com habitualment s’ha anat fent en dècades passades.  Uns psicofàrmacs que posen en risc la seva salut, doncs poden provocar reaccions adverses i crear dependència. Com diu en el reportatge la metgessa Montse Pérez López, fundadora de Salut Sense Sostre i voluntària col·laboradora de l’Hospital de Campanya de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona que atén a aquesta població, si fa uns anys enrere les bosses de dissolvent i el Trankimazin (també una benzodiazepina) eren les substàncies més usades de forma clandestina per la gent de carrer, ara ho són el Rivotril i la Lyrica. Tot i que no ha desaparegut el consum d’altres benzos i altres substàncies.</p> <p> </p> <p>Segurament falten mitjans per abordar les problemàtiques particulars d’aquestes persones, en les que la seva història de vida i projecte vital sembla haver quedat aturat en el marc d’una mena de població anònima que conviu diàriament entre nosaltres. En el reportatge, Ester Aranda, membre de la Direcció de Reducció de Danys de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), posa èmfasi en aquesta falta de recursos, i ens recorda que “els psicofàrmacs han estat en el mercat il·legal des de que existeixen” i que el focus del problema en el fons no s’ha de buscar tant en la substància, sinó en altres factors que causen el sensellarisme.</p> <p> </p> <p>Ferran Moreno acaba la informació periodística donant les xifres oficials del Departament de Salut de la Generalitat de la quantitat de persones que van estar receptades amb aquests psicofàrmacs l’any passat: 184.000 receptes de Lyrica; 87.000 de Rivotril. Moltes de les capces poden contenir fins 56 pastilles.</p> <p> </p> <p>Aquest final de reportatge ens hauria d’interrogar i orientar la mirada cap a una altre cara de la  mateixa realitat. Són poques receptes?, són moltes?, són les necessàries?...són la realitat que tenim ara. Des de fa més de mitja dècada Espanya ha passat de ser el segon país del món en administració de psicofàrmacs, a ser el primer. El primer era Portugal. Segons l’informe de la JIFE (Junta Internacional de Fiscalización de Estupefacientes) avui dia Espanya és el primer país del món en índex de consum per 100.000 habitants de benzodiazepines, medicaments psicotròpics -com dèiem- utilitzats fonamentalment per tractar casos lleus d’ansietat, insomni i trastorns emocionals. 50 dosis diàries per cada 1.000 habitants. Aquestes dades reafirmen les que l’AEMPS (Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios) han anat reflectint.</p> <p> </p> <p>És paradoxal i fins grotesc que la Península Ibèrica, un destí turístic tant valorat pels visitants que venen a gaudir-lo per les seves múltiples qualitats, tingui tant elevat l’índex de prescripció de psicofàrmacs.</p> <p> </p> <p>Part de l’explicació probablement apuntaria cap el sistema de salut de l’atenció primària. Uns dispositius estressats, amb falta de recursos, que han d’engolir molts dels malestars de la població i en el que els metges de família es troben col·lapsats. Moltes de les problemàtiques relacionades amb trastorns depressius, d’ansietat, emocionals, del son... no són derivades a l’especialista per llargues llistes d’espera, i el metge del CAP acaba receptant algun psicofàrmac com a remei. En el sistema de salut espanyol, la falta d’especialistes en el sector clínic de la salut mental també és una realitat. La ratio de psiquiatres en el SNS espanyol és d’11 psiquiatres per cada 100.000 habitants, quan a França, Noruega o Alemanya la dupliquen, i és 5 vegades més elevada a Suïssa. Si parlem de psicòlegs, per cada 100.000 habitants la ratio espanyola és de 6, mentre que la mitjana europea és de 18. Catalunya i Navarra en tenen 12, però per exemple Andalusia té una ratio de 3. Moltes de les problemàtiques que comporten algun tipus agut de patiment emocional transitori podrien tractar-se amb algun psicofàrmac temporal, però necessitarien sobretot algun tipus de suport psicoterapèutic que disminuís l’ús d’unes substàncies que també poden crear dependència. Processos de pèrdua, de separació, d’ansietat per inseguretats i pors, de depressió per conflictes propis del cicle vital, que haurien de tenir algun tipus de suport i acompanyament temporal en unes societats com les nostres, cada cop més líquides, més <em>connectades</em>, però en realitat amb menys qualitat de <em>vincles</em> afectius per compartir la intimitat entre les persones i poder elaborar de forma natural aquestes crisis evolutives. I segons les estadístiques, els joves i adolescents són els col·lectius que més ho van patint. Cada cop es veu més clar i els esforços dels sistemes de salut hauran d’incrementar aquest servei.</p> <p> </p> <p>A banda d’aquesta qüestió, la picaresca dels usuaris de la salut pública i la falta de control, fa que les receptes de Rivotril o altres benzodiazepines augmentin i circulin pel mercat negre venent-se fàcilment. El volum d’aquestes substàncies dins el mercat clandestí no és menor. Des de fa uns anys el mercat il·legal de Rivotril i altres benzodiazepines s’ha desplaçat al Marroc on es barreja amb haixix i és consumeix com a droga anomenada karkubi o droga dels pobres, exportant-se cada cop més també a Espanya i a la resta d’Europa. Una barreja de substàncies que en ocasions pot també contenir amfetamina i que consumida amb alcohol resulta una combinació potent que produeix al mateix temps estats d’eufòria i relaxació, que crea confusió, al·lucinacions i cert estat d’alerta i energia que pot afavorir comportaments agressius, reaccions adverses per l’organisme i desencadenar trastorns mentals latents.</p> <p> </p> <p>Però tot i que vagi millorant l’atenció primària i es racionalitzi l’administració i control de psicofàrmacs, les persones sense llar continuaran amb la necessitat de sobreviure material i mentalment, trobant altres substàncies per evadir-se, perquè els paràmetres que creen la seva situació són uns altres, més complexos i relacionats amb problemes de fons de caràcter psicosocial, socioeconòmic i cultural que pateixen les nostres societats.</p>

READ MORE

18 nov.

Sortida des de Can Puig a Sant Salvador de les Espases

<p>El passat 16 de novembre un grupet de residents de Can Puig amb els monitors que els acompanyem, vàrem fer aquesta excursió a Sant Salvador de les Espases.</p> <p> </p> <p>L’ermita de Sant Salvador era la capella de l’antic castell de Les Espases, datada del segle X.  </p> <p> </p> <p>Considerada com una fortificació se’n descriu una llegenda que explica com assetjada pels moros, els defensors que ja no podien resistir, van invocar a sant Salvador implorant ajuda. Eus ací que el cel s’enfosquí i es desencadenà una gran turmenta. Es va fer com de nit i un allau de llamps i trons s’abocaren sobre tota la vall del Afrau. Els moros van confondre els llamps amb espases de foc i emprengueren la retirada fugint espantats per la pluja d’espases. Les llegendes son llegendes. Ja se sap.</p> <p> </p> <p>Aquesta caminada l’hem fet moltes vegades. Ja des de les roques del Afrau on vam parar per esmorzar, es veu , allà dalt, a la punta del turó una construcció que domina tota la vall. La pena va ser que a mida que pujàvem i la veiem millor, ens vam adonar que estava rodejada amb una tanca , amb estris de treball i tancant el pas per perill d’esllavissades. La capella ha perdut la teulada i hi ha destrosses arreu. Sembla que les darreres fortes pluges , han fet molt mal per tot el voltant de l’edifici. Esperem que els amics de Sant Salvador, una entitat d’Olesa, pugui recuperar i tornar la vida al conjunt. També s’ha malmès algun tram del camí.</p> <p> </p> <p>Resseguint la carena ens queda a mà esquerra Vacarisses i mes enllà Viladecavalls amb el seu polígon industrial. El camí va per l’ombra tot aquest tram fins que arribem al Coll de Bram.</p> <p> </p> <p>Des de aquí ja es pot divisar el Vallés i El Montcau. Seguim vorejant el turó de les Roques de l’Afrau, pel Coll de La Pedra on hi ha una capelleta amb la imatge de S Bernat de Menton patró dels excursionistes.</p> <p> </p> <p>Seguin per la carena , ara mes aèria, amb pujades i baixades, ens arribem al Pas de la Bossa. </p> <p> </p> <p>Aquí el camí s’estreny i queda encaixat entre dues parets on hi ha un rètol que explica perquè es diu així. Resulta que aquest camí es feia servir antigament per anar de Viladecavalls a Olesa  (era el Camí Ral). Doncs bé, en el rètol s’avisa que en aquest pas cal anar molt amb compte ja que era un bon lloc per als bandolers per “alleugerir” la bossa dels peregrins.</p> <p> </p> <p>Seguint endavant ens arribem al pla del Fideuer. Vista de l’ermita des de la distància, i més enllà, la muntanya de Montserrat . Vista magnífica.</p> <p> </p> <p>En aquest pla hi vam dinar i descansar. Cal remarcar que al sol era bastant agradable però a l’ombra aviat entrava la fresca, així que ara calia buscar un  camí tornant una mica endarrere i agafar un corriol a mà esquerra que va a buscar la baixada per la vall del torrent de l’Afrau.</p> <p> </p> <p>Deixant a mà dreta les roques de l’Afrau i Sant Salvador, cada cop mes amunt, i nosaltres mes avall. El camí es una mica delicat. No recomanable en cas de pluja.</p> <p> </p> <p>Mes avall creuem el torrent i davallem fins a Les Espases on es tanca el cercle de l’itinerari.</p> <p> </p> <p>En poc mes arribàrem a l’inici de la caminada. Cansats però contents. I amb ganes de torna-hi.</p> <p> </p>

READ MORE

11 nov.

ASSISTÈNCIA A LA XVI JORNADA ANUAL SOBRE ADDICCIONS

<p>La Jornada s’ha dut a terme en el marc de l’Aula Magna de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona el 8 de novembre. La inauguració ha estat presidida per representants de la UB, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i de Projecte Home de Catalunya, que han emmarcat el fenomen creixent de la Patologia Dual (PD). S’estima que 6 de que cada 10 persones amb problemes per consum de substàncies tenen associat un doble diagnòstic de TUS i Trastorn Mental. L’alta prevalença d’aquesta comorbiditat afecta en un 58,9% de casos a les dones, afegint a l’estigma per addicció la càrrega de la simptomatologia psiquiàtrica. S’ha ressaltat com a preocupant, l’augment de l’ús de substàncies i els trastorns del neuro-desenvolupament en els adolescents, que incrementa la vulnerabilitat per seguir consumint i activa i accelera encara més la simptomatologia psiquiàtrica. Igualment s’ha destacat com a molt important l’atenció i suport continuat que s’ha de donar a les famílies d’aquest col·lectiu, molt saturats per la gran carga emocional que suposa als seus membres fer el seguiment dels familiars afectats de PD.</p> <p> </p> <p>La ponència inaugural: <em>Patologia Dual, on som i cap a on anem</em>, ha anat a càrrec de la Dra. i Catedràtica de Psiquiatria de la UPF i UVic-UCC, <strong>Marta Torrens Mèlich</strong>, investigadora en l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar.</p> <p> </p> <p>Des d’un principi, la Dra. Torrens ha afirmat que el futur de l’atenció i tractament de les addiccions a les substàncies i comportamentals “va cap a la Patologia Dual”.</p> <p> </p> <p>La co-ocurrència en la mateixa persona de TUS i un altre T Mental està fent augmentar les urgències i ingressos psiquiàtrics, incrementa la prevalença de suïcidi i multiplica per 14 les temptatives, eleva les conductes de risc en infeccions associades (VIH, VHC...), amplia les taxes d’atur i marginació, i accentua la incidència de conductes violentes i criminals. El col·lectiu de persones sense sostre és el més vulnerable a desenvolupar aquest doble diagnòstic, i en les presons l’índex de persones amb patologia dual greu i exclosa socialment s’incrementa.</p> <p> </p> <p>Tot aquest panorama implica un gran cost per la societat i ens indica que falten recursos per abordar aquesta problemàtica. Les 8 Unitats de PD que hi ha a Catalunya es queden curtes.</p> <p> </p> <p>Respecte al per què es produeix la PD, Torrens considera que l’important és detectar-ho i tractar els dos temes conjuntament, per la qual cosa els professionals hauran d’estar cada cop més preparats per abordar-ho i no caure en el “síndrome de la porta equivocada” o en el “aquí no toca”.</p> <p> </p> <p>En relació a la població general, la persona addicte té més afectació en trastorns mentals. L’ús de substàncies en la persona que mostra simptomatologia psiquiàtrica obeeix molts cops a una expectativa d’automedicació. En un primer moment la simptomatologia sembla tenir una sensació de millora, però amb el temps la fa empitjorar. Entre els diferents factors que faciliten el doble diagnòstic podríem trobar: l’ansietat social (fòbia social...) i el consum d’alcohol; el trastorn bipolar, que en fase maníaca pot afavorir el consum de substàncies per manca de sensació de risc; o el buscador de sensacions (associat al Trastorn antisocial) a través del consum.</p> <p> </p> <p>Les substàncies que més poden desencadenar un trastorn latent són els estimulants, a diferència dels opioides, que tenen menys incidència en la PD.  El consum de cocaïna pot acabar afavorint la depressió o activar un quadre psicòtic; o la metamfetamina -cada vegada més present en el mercat- que pot afavorir també els quadres psicòtics, i que si recorren durant 3 anys es pot acabar instal·lant un Trastorn esquizoide.</p> <p> </p> <p>S’ha constatat que les dones amb TUS són menys policonsumidores que els homes però tenen més possibilitat de ser diagnosticades de PD. La depressió (en un 80%), el trastorn per estrès posttraumàtic (degut  bàsicament al patiment de la violència de gènere i sexual) i el trastorn d’ansietat (pànic), són els quadres més associats a la PD en les dones. Hem de tenir present que els trastorns afectius i d’ansietat solen ser primaris, no secundaris al consum.</p> <p> </p> <p>Per últim, la Dra. Torrens ha posat de relleu la millora que s’ha de fer encara en l’accessibilitat del tractament a les dones, tant per TUS ó PD, posant de manifest l’alta masculinització dels centres de tractament.</p> <p> </p> <p>La Taula rodona ha portat per títol: <em>Reptes i</em> <em>abordatges específics</em>, amb 4 participacions.</p> <p> </p> <p>En la primera, <strong>Imma Navarrete</strong>, TS i coordinadora de la CT de Proyecto Hombre a València ha exposat la <em>Intervenció amb persones amb PD en un recurs residencial.</em> Navarrete ha explicat l’evolució que ha experimentat la CT que ella coordina amb la progressiva i alta incidència d’ingressos de casos de PD en els últims anys. Una CT, que tot i que oficialment consta com un recurs per tractar la drogodependència, funciona quasi exclusivament com un dispositiu especialitzat en el tractament del doble diagnòstic. Actualment atenen a un 87% de persones amb trastorn mental greu. La CT és urbana (no aïllada), consta de 52 places públiques i disposa d’un equip interdisciplinari de 25 professionals, comptant també amb la col·laboració de 33 voluntaris. L’adaptació del sistema de tractament residencial per aquesta població ha estat constant, intentant millorar l’adhesió al tractament d’un col·lectiu amb dificultats per tenir consciència de malaltia mental, amb fràgil adherència al tractament, amb altes taxes d’abandonament i de reingressos, molt estigmatitzada socialment i que pot presentar una alta ideació suïcida. La coordinadora ha anat detallant algunes de les innovacions que han tingut que anar implementant respecte d’una CT i un equip terapèutic acostumat a seguir una línia metodològica tradicional de tractament de l’addicció a les substàncies: inclusió d’un psiquiatre a banda del metge i personal sanitari, estils educatius flexibles allunyats de la teràpia confrontativa, augment significatiu dels reforços positius, límits clars cuidant d’establir-los de forma empàtica, construcció d’objectius consensuats i individualitzats, treball per la conscienciació de la malaltia, menys abordatge introspectiu, teràpia ocupacional més monitoritzada... i sobretot cura en la construcció d’una forta aliança terapèutica com eix vertebrador del canvi, propi de qualsevol seguiment psicoterapèutic, però més encara en aquest col·lectiu tant vulnerable. També el treball amb la família esdevé clau en el procés, tant per canalitzar el gran desgast que pateixen els seus membres, com per ajudar a entendre el trastorn mental del membre de la família afectat i ajudar a acceptar els alts i baixos o les crisis periòdiques que formaran part de l’evolució del pacient. Un tema que de la mateixa manera hauran d’entendre els professionals del recurs, doncs serà esperable que aquestes persones puguin tenir ingressos i altes al llarg del temps per aconseguir estabilitzar-se durant algun període previsible de descompensació.</p> <p> </p> <p>La Dra. en Psicologia de la secció d’addiccions i PD del Servei de Salut Mental de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron <strong>Constanza Daigre</strong>, en la seva participació ha exposat l’<em>Evolució del craving en el tractament de les addiccions i la importància de la PD</em>, descrivint tot un seguit de reflexions entorn al desig de consum. Un concepte complex i multidimensional que inclou aspectes cognitius, emocionals, conductuals i fisiològics, que es presenta i fluctua durant el procés de recuperació i que cada persona ha d’aprendre a acceptar-lo. En el patiment d’aquest desig urgent de consumir hi ha diferències individuals respecte a grups de consumidors, sent per exemple els addictes a la cocaïna els que l’experimenten sobretot a l’inici del tractament. Respecte a la PD, ha ressaltat la major intensitat del craving en pacients del Clúster B, amb un perfil més impulsiu i els diagnosticats de TDAH.</p> <p> </p> <p>Seguidament<strong> Ana Adan</strong>, Dra. i Catedràtica del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Facultat de Psicologia, Institut de Neurociències, de la UB, ha presentat la ponència: <em>Integració de la cronobiologia en el tractament de la PD.</em> Inicialment ha fet una petita introducció de la importància dels ritmes o rellotges biològics de l’organisme i la seva necessària coordinació per un funcionament saludable. Ha descrit com el consum de substàncies afavoreix la desincronització i la cronodisrupció dels ritmes biològics, sobretot de la ritmicitat circadiana, generant afectacions en l’organisme. Les persones amb TUS i altres trastorns mentals tendeixen a tenir una tipologia circadiana més activada en la vespertinitat, essent un factor de protecció el regular els hàbits horaris estables i matutins durant la fase de recuperació, doncs potencia la qualitat de la resposta, té beneficis per la cognició i l’estat d’ànim, prevé les recaigudes i augmenta significativament la qualitat de vida.</p> <p> </p> <p>Finalment <strong>Elena Flores</strong>, Psicòloga clínica de la Unitat de Conductes Addictives de l’Adolescent de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha parlat sobre la <em>Patologia Dual en adolescents: reptes terapèutics i socials. </em>Flores ha partit de la base de que avui dia la PD en adolescents consumidors és més una norma que una excepció, exposant tot un seguit de factors de vulnerabilitat que afavoreixen l’aparició del doble diagnòstic: menor capacitat de pensar abans d’actuar, dificultats per l’endarreriment del reforç i calcular les conseqüències dels actes, menor capacitat d’introspecció i dificultat per comunicar i expressar el que els hi passa. Factors que generen una baixa consciència de problema, que a l’hora de posar-se en tractament afavoreixen una escassa motivació al canvi i produeixen un elevat risc d’abandonament dels mateixos.</p> <p> </p> <p>Segons la psicòloga, la recurrència de factors traumàtics d’aquesta jove població no és menor, mostrant curtes històries de vida amb fets altament problemàtics.</p> <p> </p> <p>S’ha parlat de que els factors de protecció perquè l’adolescent no tingui conductes de risc de consum, ni desenvolupi quadres de PD, serien: la capacitat de resiliència, tenir una orientació social positiva, tenir una intel·ligència superior, un entorn social segur i adults que els serveixin com a referents.</p> <p> </p> <p>S’ha conclòs amb la constatació de l’actual dèficit de recursos especialitzats per l’atenció als adolescents amb TUS i PD per prevenir l’augment de la cronificació.</p> <p> </p>

READ MORE

30 oct.

La Consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo visita la Fundació CECAS

<p>La consellera de Drets Socials i Inclusió, <strong>Mònica Martínez Bravo</strong>, acompanyada per la directora general de Serveis Socials, <strong>Anna Vila</strong>, ha visitat aquest matí la Fundació CECAS situat a l’edifici del carrer Banys Nous de Ciutat Vella, conjuntament amb representants de Càritas Catalunya. </p> <p> </p> <p>La titular de Drets Socials i Inclusió ha estat rebuda pel Vicepresident del CECAS <strong>Ramon Tous</strong> i pel Director <strong>Ferran Solé. </strong>Durant la visita han pogut presentar els serveis de la Fundació i els diferents suports mèdic, psicològic, social i d’atenció a les famílies destinats a acompanyar aquelles persones que pateixen una addicció, especialment els més vulnerables i amb menys recursos.</p> <p> </p> <p>La Directora del Programa d’Acollida de la Comunitat Terapèutica i Centre de Dia de Patologia Dual, <strong>Laia Garcia</strong> acompanyada de dues persones residents de la Comunitat Terapèutica, han guiat a la Consellera durant el recorregut per les instal·lacions per explicar el seu dia a dia de tractament. Durant la visita Martínez Bravo ha pogut parlar amb professionals i persones usuàries del programa.</p> <p> </p> <p>La Directora Tècnica de la Fundació <strong>Gemma Suelves, </strong>ha presentat a la Consellera el servei del CAS i el SAVA (Servei i Acompanyament a la Vida Autònoma), situat també al mateix edifici de Banys Nous. També ha pogut saludar al Director de Gestió Econòmica de la Fundació i cap de Serveis Generals, <strong>Abraham Masllorens.</strong></p> <p> </p> <p>La Consellera ha conegut de prop com funciona el programa terapèutic i educatiu del CECAS. Aquest té com a finalitat el desenvolupament de la persona perquè assoleixi la plena autonomia, treballant tant amb l’individu com amb el seu entorn familiar i social.</p> <p> </p> <p>La visita li ha permès conèixer de primera mà el treball de l’entitat i els serveis que ofereix per ajudar aquestes persones a millorar la seva qualitat de vida, autonomia i benestar a través de tractaments biopsicosocials i educatius.</p> <p> </p> <p>Durant la trobada, Martínez Bravo i Anna Vila han fet una primera reunió de treball amb una delegació dels equips de CECAS i Càritas Catalunya, encapçalada pel president d’aquesta, <strong>Francesc Roig</strong>, i el vicepresident territorial, <strong>Martí Batllori</strong>. La lluita contra la pobresa i l’exclusió residencial, la millora de la gestió dels tràmits d’estrangeria o la garantia del dret a l’alimentació són alguns dels temes que han centrat la trobada.</p> <p> </p> <p>Agraïm molt la visita de la consellera de Drets Socials i Inclusió, i de la directora general de Serveis Socials, tot desitjant que aquesta visita sigui la porta oberta a col·laboracions futures.</p>

READ MORE
ca