Blog

Els trastorns addictius tenen com a base la dependència psicològica a alguna cosa que provoca plaer, a pesar de les conseqüències negatives continuades d’orientar la conducta cap aquesta cosa. Des d’aquest punt de vista qualsevol activitat percebuda com a plaent és susceptible de convertir-se en una conducta addictiva. La persona dedica cada cop més temps de la seva vida quotidiana a repetir i centrar-se en aquesta conducta per obtenir gratificació, fins arribar a perdre el control a pesar de la interferència greu en les seves activitats i relacions habituals, tot i el deteriorament gradual de les relacions familiars, socials i laborals. El problema no és tant la cosa que causa plaer, ni la conducta en sí mateixa, sinó la relació que estableix el subjecte amb la conducta. És en aquest punt on fa un temps que s’han anat aixecat alertes i descrit tot un conjunt d’addiccions que van més enllà de l’addicció a les substàncies i al joc d’apostes. El joc patològic històricament sempre ha obert la classificació de les addiccions sense substància, però és en els darrers anys que tot un seguit de conductes han anat descrivint-se i classificant-se obertament com addiccions comportamentals. Classificacions de qüestions que en alguna mesura es produïen però quedaven com més velades o quantitativament no es percebien com tant rellevants: addiccions a les compres compulsives, al sexe, al treball, a l’exercici físic, al menjar… tot una sèrie de trastorns addictius que tenen múltiples formes de manifestar-se i moltes vegades amb inter-comorbiditat associada, però que obeeixen entre d’altres coses a trets de personalitat i a una desregulació emocional de fons, a una insatisfacció i ansietat de base que s’intenta cobrir amb alguna forma de comportament que causa plaer o mitiga l’ansietat, el malestar o el dolor. Qué ha fet que en les quasi dues darreres dècades emergeixin de forma tant manifesta?, perquè últimament es mencionen tant freqüentment les addiccions sense substància o comportamentals?  Què hi ha de nou?

Segurament, el desenvolupament global de les noves tecnologies en la vida quotidiana de la gent està influint i ha precipitat el fenomen. Potser no vivim en una època de canvis, sinó en un canvi d’època. Un moment en el que la tecnologia i les pantalles ho envaeixen i acaparen tot, permetent una amplificació de la comunicació i un accés immediat i accelerat a qualsevol cosa, trencant barreres físiques, culturals i oferint possibilitats que anys enrere eren ciència ficció. Afavorint i acostant productes i activitats que poden causar plaer en un clic, de forma quasi instantània, automàtica, sense parar-se a pensar en les conseqüències: ús continuat de pantalla de mòbil, compres compulsives, videojocs amb apostes o sense apostes però amb una vasta gama de continguts gratificants, activitats borsàries al moment, accés al sexe impulsiu i compulsiu, contactes ràpids, menjar exprés que en un moment el tens a casa, sobre-estimulació d’informació relacionada amb cànons d’estètica i bellesa, o de qualsevol activitat, com d’exercici físic i esport afavorit de forma vehement, quasi forçosa i desproporcionada, dispositius i aplicacions que permeten múltiples opcions per quedar més que abans atrapat i enganxat a la feina, etc. etc.

Tot canvia i es renova i es fa difícil renunciar als avantatges de les TIC, però l’ésser humà segueix tenint aproximadament un quilo quatre-cents de cervell per processar la realitat. Potser no aprofitem totes les potencialitats neurològiques que tenim i la nova era tecnològica estimularà i ens ajudarà a augmentar les capacitats. Potser. Però tenim un quilo quatre-cents de cervell, no ho oblidem. I hi ha persones que estan desenvolupant encara aquest cervell, així com el seu pensament crític, i s’ha d’anar amb cura perquè tenen tota una vida per gaudir-la sanament.

De la darrera edició de la Guía Clínica sobre las adicciones comportamentales, editada (2024) per la Sociedad Científica Española de Estudios sobre el Alcohol, el Alcoholismo y las otras Toxicomanías (SOCIDROGALCHOL), voldríem posar èmfasi sobre algunes de les reflexions que es fan.

Avui dia hi ha únicament consens total entre els especialistes (DSM-5 i CIE-11) en considerar dos tipus d’addiccions comportamentals: el Trastorn per Joc d’Apostes i el Trastorno per Ús de Videojocs. Però no hi ha estrictament consens en considerar addicció comportamental a l’addicció a les compres, l’addicció al sexe, al treball, al menjar, a internet…

Aquests dubtes estan associats a les dificultats per descriure, diferenciar i classificar els diferents trastorns, a la falta d’instruments vàlids, fiables i específics. En general, la major part de les persones que presenten un problema en l’àmbit comportamental molt sovint no consulten o no demanen ajuda a centres especialitzats, per tant no es recopilen prou dades d’aquesta població.

Per això és important quantificar, descriure i fer estudis en els centres i espais comunitaris que puguin identificar quan un comportament bascula cap a trets psicopatològics o problemàtics en un determinat àmbit de conducta i donar-ho a conèixer.

A l’hora de descriure possibles casos d’una o altre addicció comportamental, alguns autors -ens diu la Guía– plantegen un tipus d’enfoc transdiagnòstic basat en la identificació de fenotips psicològics, és a dir, conductes amb característiques que es mantenen estables en el temps i que es donen amb una intensitat determinada, que poden anar des de la menys impulsivitat a la més compulsió.   

Una altre dels temes importants amb el que conclou la Guía-Socidrogalcohol, fa referència amb el tractament de les addiccions comportamentals.

Contràriament a les addiccions a les substàncies psicoactives -inclús afegiríem al joc patològic o videojocs- en la major part de les addiccions comportamentals no es pot proposar una abstinència total. El menjar, les compres, el treball, l’exercici o alguna mena d’activitat física, o alguna mena d’activitat sexual, la utilització d’internet, mòbil i pantalles vàries avui dia, etc… són objectes necessaris o d’alguna forma imprescindibles en la vida de les persones. I aquí radica la dificultat per elaborar protocols de tractament vàlids. Tot un desafiament de futur.

Per això és important també reflexionar amb Carlos Miguel Sirvent quan diu en la presentació d’una altre Guía de Adicciones Comportamentales (2023), editada per la Fundación Instituto Spiral:

Mientras existamos sobre la faz de la tierra existirán a su vez las adicciones como condición humana. Y la raíz adictógena siempre será la misma: la obtención del placer, el alivio del malestar o ambas. Enfrentemos -pues- esa matriz adictiva analizando su causalidad, devenir, consecuencias y abordaje.