21 Sep
Paraules en record i homenatge a Pilar Malla
<p>Parròquia de Sant Miquel del Port de Barcelona, 19 de setembre de 2026</p>
<p><img src="https://cecasfundacio.cat/wp-content/uploads/2026/09/pilar_malla_jornada_cecas_2024_4x3-300x225.jpg" alt="" width="600" height="450" />Costa acomiadar-se d’una persona com la Pilar, perquè hi ha persones que, més que passar per la vida, <strong>obren camins</strong>: El camí de l’acció social, el camí de la defensa dels més vulnerables, el camí de Càritas i, molt especialment, el camí del CECAS. Però, sobretot, va obrir un camí: mirar les persones amb respecte, amb confiança i amb esperança.</p>
<p>La seva implicació amb el <strong>CECAS</strong> naixia d’una convicció profunda: que<strong> darrere de cada addicció hi ha una persona que mereix ser escoltada, respectada i acompanyada</strong>. Una persona amb dignitat, amb capacitats, amb una història i amb possibilitats de tornar a començar.</p>
<p>El seu compromís amb les persones drogodependents i amb les seves famílies formava part d’una concepció més àmplia de la justícia social i de la defensa de la dignitat humana.</p>
<p>Per això, quan parlava del CECAS, no parlava només de drogues o d’addiccions. Parlava de persones. Parlava de vulnerabilitat. Parlava d’acompanyar. Parlava de donar oportunitats.</p>
<p>Ella sabia que sortir d’una addicció no és simplement deixar una substància. És recuperar la vida. És tornar a confiar. És poder mirar endavant i construir un projecte nou. I això no es pot fer sol o sola.</p>
<p>Per això valorava tant els <strong>professionals i els voluntaris</strong>. Perquè sabia que les persones necessitem altres persones que caminin al nostre costat.</p>
<p>El CECAS va néixer també d’aquesta confiança profunda: sempre és possible obrir una porta per sortir de la droga.</p>
<p>La Pilar sabia també que la pobresa i l’exclusió tenen molt a veure amb les desigualtats. I deia que aquest <strong>és un combat continu</strong>. Un combat que no es guanya només amb recursos, sinó amb persones que no es cansen d’estar al costat dels altres.</p>
<p>I ella no es va cansar.</p>
<p>Ho va fer des de la fe. Una fe senzilla, oberta, humana. Una fe que trobava Déu precisament en el servei i en l’amor als altres.</p>
<p>Però probablement el millor resum de la seva vida el trobem en les seves pròpies paraules. Quan li preguntaven què havia donat sentit a la seva trajectòria, Pilar parlava de<strong> la fe, l’esperança i la caritat</strong>. I afegia que aquesta tríada era la que li havia donat energia per continuar confiant, caminant i servint. Potser aquesta és una de les millors herències que avui ens deixa.</p>
<p>La Pilar estimava profundament a Jesús i l’Evangeli i tenia molt present aquell manament de Jesús: «<strong>Estimeu-vos com jo us estimo</strong>». I sabia que l’amor només podia ser autèntic si es convertia en amor concret a les persones, especialment als més vulnerables.</p>
<p>Aquest amor la duia a viure en plena confiança. En els darrers anys, quan apareixien les dificultats, les contradiccions o les coses que no enteníem, la Pilar tenia una expressió que repetia amb aquella serenor tan seva: «<strong>Però Déu és més gran que tot això</strong>.»</p>
<p>Gràcies, Pilar, <strong>per haver cregut en les persones</strong> quan altres només hi veien problemes.</p>
<p>Gràcies per haver ajudat a fer del CECAS una casa d’acollida, de tractament, de recuperació i d’esperança.</p>
<p>Gràcies per haver-nos recordat que ningú no es pot salvar sol i que acompanyar també és una manera d’estimar.</p>
<p>Gràcies per haver-nos ensenyat que <strong>mai no hem de donar una persona per perduda</strong>.</p>
<p><strong>Gràcies, Pilar, per haver obert camins</strong>.<br /><strong>Gràcies per haver fet del servei i de la dignitat humana una manera de viure</strong>.</p>
LEE MAS
