15 Abr
<p>Coincidint amb els trenta-cinc anys de la constitució del Centre Català de Solidaritat, que commemorem aquest 2026, des de principis d'any estem treballant amb l'estudi <a href="https://filmspuntoycoma.com/">Films Punto Y Coma</a> per produir dues peces audiovisuals que ens serveixin com a noves targetes de presentació de l'entitat. Amb la voluntat de projectar els valors de l'organització i els elements clau de la nostra proposta terapèutica i de reflectir el dia a dia de les comunitats i serveis de CECAS.</p> <p>D'aquestes dues peces, avui ens plau de presentar-vos la primera. Un vídeo més breu, que se centra en el testimoni i cas d'èxit d'un usuari que ha passat per totes les fases del procés residencial d'homes i que continua vinculat a l'entitat com a usuari del Servei d'Acompanyament a la Vida Autònoma.</p> <p>La veu que sentireu en aquest vídeo és només una de les moltes que CECAS ha acompanyat al llarg de més de tres dècades, però confiem que totes aquestes històries de vida poden sentir-se identificades amb l'audiovisual que us oferim a continuació, i esperem que el gaudiu tant com nosaltres hem gaudit de la seva realització.</p> <p>Durant aquesta primavera llançarem també el segon vídeo, d'una durada major i que incorporarà altres entrevistes a professionals i persones voluntàries de CECAS. Pareu atenció a les nostres comunicacions, doncs, si no us el voleu perdre!</p>
LEE MAS23 Mar
<p class="translation-block">El consejero de Justicia y Calidad Democrática, Ramon Espadaler, ha presidido la sesión de la mañana de la Jornada Anual de CECAS de 2026, que ha tenido lugar en el Colegio de Arquitectos de Cataluña bajo el lema <i>Retos actuales en el tratamiento de las adicciones</i> y que también ha servido para celebrar el 35.º aniversario de la Fundación.</p> <p>En su intervención, <b>Espadaler ha felicitado la Fundación por su trayectoria</b> <b>i ha posat en valor el «compromís de l'Església amb la nostra societat, la nostra ciutat i el nostre país»</b>, destacant fites com l'acord sobre habitatge social amb la Conferència Tarraconense o la presentació de l'agenda d'activitats culturals de Catalonia Sacra 2026, en un any marcat per la visita del Sant Pare i la culminació de la torre de Jesús de la Sagrada Família.</p> <p>El Consejero ha querido destacar que <b>projectes com el Centre Català de Solidaritat «el que fan és aterrar la doctrina social de l'església a la realitat»</b> i ha emfasitzat com des de CECAS posem les persones al centre, «per preservar la igualtat, tant si estan atrapades en una addicció o són persones sense llar, sempre preserveu la seva dignitat». Espadaler ha recordat que les addiccions són un repte majúscul per a tota la societat i que a l'àmbit penitenciari aquest desafiament creix de manera notable «perquè hi ha molta solitud».</p> <p>También ha agradecido el trabajo de las fundaciones y otras organizaciones sin ánimo de lucro y el rol que juegan, visto como <b>una expressió de la capacitat que té la societat civil d'organitzar-se</b> i que complementa la missió de l'Administració i les seves institucions.</p> <p>Per acabar, i remetent-se a les paraules del Papa Lleó XIV, el conseller ha recordat que «nosaltres no som espectadors, som protagonistes, i les administracions crec que també tenim una responsabilitat important en aquest àmbit, per tant, els convido a continuar sent protagonistes». D'aquesta manera<b> ha agradecido a la Fundación CECAS por no limitarse a ser espectadora y buscar soluciones a un enorme problema social como son las drogodependencias.</b>.</p> <p>El Departamento de Justicia y Calidad Democrática ha mantenido una colaboración continuada con la Fundación CECAS para reforzar la<b>atención a personas con adicciones en régimen abierto</b>. Esta alianza ha permitido consolidar un modelo de intervención que integra tratamiento especializado, acompañamiento social y apoyo a la reinserción durante la fase de acercamiento de las personas internas a la comunidad.</p> <p>Actualmente, el Departamento puede continuar<b> derivando personas internas en tercer grado a las comunidades terapéuticas</b> <b>de CECAS</b> mediante el circuito ordinario de la red pública, a través del CAS (Centro de Atención y Seguimiento), que es un recurso de la red pública de atención a las adiciones, y que actúa como puerta de entrada a los recursos asistenciales de Comunidad Terapéutica.</p>
LEE MAS23 Mar
<p>En 2026 se cumplen treinta y cinco años de la constitución del Centro Catalán de Solidaridad, que se formalizó el once de marzo de 1991, y para conmemorarlo hemos dedicado la jornada anual de CECAS a reflexionar sobre los retos actuales en el tratamiento de las drogodependencias. Tres expertos especialistas del sector han compartido con los asistentes sus impresiones y aprendizajes, a partir de su experiencia profesional y trayectoria académica. La Jornada se ha celebrado el 19 de marzo en Barcelona, en dos partes: por la mañana en la sede del Colegio de Arquitectos de Cataluña y por la tarde en el Palau de la Balmesiana.</p> <p>Las primeras palabras han sido de parte de <b>Jaume Amat</b>, patró i secretari de la Fundació, i <b>Salvador Busquets</b>, vicepresident segon. Tots dos han posat en valor la trajectòria de l’entitat i han donat pas a un <b>acte en record i memòria d'en Ramon Tous Quintana</b>, vicepresident de CECAS des de 2017 fins a la seva defunció el desembre passat. <b>Gerard Guerra</b>, voluntari de CECAS, ha propiciat un emotiu homenatge al carisma humanista i de servei que sempre han acompanyat en Ramon. María José Prieto, la seva vídua, ha tingut també unes paraules d’agraïment i record del seu marit.</p> <p>Posteriormente, han intervenido el obispo auxiliar del Arzobispado barcelonés, Mons. <b>Javier Vilanova</b>, la gerente del Consorcio de Servicios Sociales de Barcelona, <b>Àngels Canals</b>, y finalmente el consejero de Justicia de la Generalitat, <b>Ramon Espadaler</b>. A continuación del acto institucional, <b>Ferran Solé</b>, director de CECAS, ha introducido las temáticas concretas que ha promovido la Jornada para reflexionar sobre los retos actuales que condicionan los sistemas de tratamiento de las adicciones.</p> <p>Como primera ponente ha intervenido la especialista en Psicología Clínica y Terapia Familiar <strong>Ana</strong> <b>María Gil</b>. Desde su larga experiencia ha hablado de la importancia del seguimiento familiar en la recuperación de las adicciones, centrándose en la modalidad del <b>grupo multifamiliar</b>. Un grupo amplio en que se incluyen todos los miembros implicados de las diferentes familias junto con las personas en recuperación. Un espacio <b>donde el diálogo compartido, el intercambio de experiencias </b>en la diversidad <b>y</b> <b>la ayuda mutua pueden favorecer</b> todavía más <b>el cambio de óptica intrafamiliar e influir para deshacer aislamientos</b> y desencadenar nuevas maneras más saludables de verse como familia.</p> <p>La segunda conferencia ha ido a cargo de <b>Jesús Sánchez</b>. Trabajador social, especialista en adicciones, y director gerente y de programas del Centro de Solidaridad de Zaragoza-Proyecto Hombre. Un centro con cuarenta y un años de singladura, muy afín a la evolución de los sistemas de tratamiento del Centre Català de Solidaritat.</p> <p>También desde su dilatada experiencia, Sánchez ha reflexionado sobre <b>los retos</b> del instrumento paradigmático en el cual ha pivotado el tratamiento de la adicción a las sustancias a lo largo del tiempo, <b>la Comunidad Terapéutica</b>. Un instrumento complejo de carácter psicosocial, inscrito también dentro de una visión sistémica de recuperación.</p> <p>La incidencia cada vez más presente de la multidependencia y de las adicciones conductuales, la patología dual, el incremento del consumo de alcohol y el deterioro cognitivo de algunos pacientes de edad avanzada, como también la necesidad de abordar los seguimientos con perspectiva de género, son aspectos que diversifican los sistemas de tratamiento de estos espacios residenciales.</p> <p>Son comunidades basadas en la alianza terapéutica y la confianza en el equipo de profesionales, la estructura normativa, la autogestión, la ayuda mutua, los aprendizajes sociales; y donde los mecanismos de identificación entre residentes en recuperación son un factor clave, pero que pueden convertirse en punto crítico si no se van tomando <b>medidas dinámicas de readaptación y regulación de los sistemas, en función de las características de los colectivos que conviven entre sí.</b>.</p> <p>Por la tarde, la tercera conferencia la ha presentado <b>Xavier Ferrer</b>doctor en Psicología, especialista en Psicología Clínica y director técnico y de proyectos de la Fundación Salud y Comunidad. Ha reflexionado en torno a los <b>indicadores </b>que deberían tomarse en cuenta<b> a la hora de evaluar el éxito o fracaso en el tratamiento de las adicciones.</b> <b>Después de una exhaustiva revisión de los estudios realizados </b>a escala internacional, estatal y autonómica,<b> se constata que no se puede afirmar que los sistemas de tratamiento no tienen efectividad.</b></p>
LEE MAS29 Feb
<p>El 27 de febrer s’ha celebrat la primera reunió de l’ERESS CECAS d’aquest 2024. El primer punt de l’ordre del dia ha estat donar la benvinguda i l’agraïment per la seva participació als nous membres que s’han afegit com a vocals: Cristina Gonzalvo, Cisco Coll (voluntari), Laia García i Guillem Muñoz. Actualment aquest espai per la reflexió de temes ètics aplicada als serveis socials del CECAS el conformen 9 persones vinculades a l’entitat, ja sigui com a professionals, voluntaris o col·laboradors. Els nous membres s’han sumat al grup presidit per Ramon Tous, junt amb Ferran Solé (vicepresident), Joan Ramon Farré (secretari), així com amb Fede Rodríguez i Marta Escolà com a vocals.</p> <p> </p> <p>En la reunió s’ha aprovat la creació d’una carpeta/arxiu telemàtic ERESS CECAS que s’obrirà pròximament, incloent tot aquell material elaborat per l’ERESS CECAS durant 10 anys perquè pugui ser consultat pels professionals i voluntaris que ho desitgin. Aquest espai de reflexió ètica es creà el 2014 i compte amb el reconeixement de la Secretaria del Comitè Ètic dels Serveis Socials de Catalunya. En els arxius es podran consultar les memòries anuals, les ordres del dia i actes de reunió, els casos d’assessorament ètic que s’han deliberat, les devolucions, les conclusions i les recomanacions que s’han editat. En la subcarpeta de Formularis es podrà trobar el full de sol·licitud d’assessorament ètic perquè tothom pugui plantejar aquells dilemes o conflictes ètics que es detectin en la pràctica diària de l’atenció als nostres usuaris/es i les seves famílies. L’ERESS és un espai obert a la participació voluntària que és renovat periòdicament, on es reflexionen aspectes, principis i valors que entren en contradicció en l’atenció a les persones. Un espai per la deliberació i el debat, un òrgan consultiu i d’assessorament d’aquelles qüestions ètiques que cal pensar o repensar, intentant arribar a unes conclusions i emetre unes recomanacions a tenir en compte per l’entitat i els equips. Un òrgan però, al que no li correspon marcar protocols, ni pretén dictar, ni interferir tècnicament en les línies de treball dels professionals, una funció que és competència de l’equip tècnic i dels propis professionals.</p> <p> </p>
LEE MAS26 Feb
<p>El passat dissabte 24 de febrer estava programada una de les sortides a la muntanya que periòdicament fem com a activitat els dissabtes a la Comunitat de Can Puig. Iniciem la sortida a les 9,30 des de Can Puig. Vàrem sortir dos vehicles, ja que érem vuit persones, dos voluntaris Aleix i Quim, que avanço que són dues persones genials.</p> <p> </p> <p>Vam anar en direcció a Sant Cugat per accedir a l'AP-7 direcció Girona. Vam agafar la C-17 a Granollers direcció Vic. Aleix, (jo anava davant) m'anava explicant les rutes que fan. Al passar per Parets del Vallès es veia ja el Turó que pujaríem, el qual era el nostre destí. En arribar a Tagamanent, com el cotxe que ens seguia anava una mica endarrerit, ens vam passar de sortida amb la qual cosa ens va fer donar una mica més de volta (la sortida no deixa al mateix lloc que en l'altre sentit). Vàrem haver de buscar les indicacions per al barri de l'Avencó, Ho trobàrem ràpidament i, oh error de nou! però l'Aleix que ja coneixia el lloc ho anava dient, NO AQUÍ NO ÉS. Al que vam fer la volta, vam preguntar a un home que passava i era a l'altra banda de la riera.</p> <p> </p> <p>Aparcàrem i realment feia una mica de fresqueta, però agradable. Vàrem agafar una pista de muntanya, i res, als 20 metres hi havia la Fita de la ruta que seguiríem: la GR-5. Ens va explicar la ruta i les marques que cal seguir. Va arrencar la travessia per un corriol de pedres, arrels aixecades, i naturalesa viva, de manera que personalment, em va començar a carregar les piles, però em faltava alguna cosa, un pal, un suport, una mica per assegurar-me els passos a fer. Si és cert que la primera vegada que ens vam tornar a trobar amb la pista forestal jo anava asfixiat, ja anava amb un pal, però era molt petit. En vaig trobar un altre que era molt pesat, però li vaig fer un arranjament i vaig seguir més o menys amb ell, incòmode, però amb l'expectativa d'aconseguir-ne un altre.</p> <p>Cap a les 11 vam decidir que esmorzaríem, que ja era hora, que si no se'ns ajuntaria molt amb l'hora de dinar. Vam seure en unes pedres i es va dinar, sense presses, però sense esbarjos. Algú va aprofitar per fumar. Jo no obstant la meva “preocupació” era una altra, un pal millor i això vaig fer, buscar. Vaig trobar un pal sec de pi molt llarga i seca, de manera que la vaig emmotllar, vaig tallar branquetes i el vaig tenir a la meva mida i, la veritat que va ser genial. Tampoc em vaig fumar aquest cigar perquè conec el meu cos i sé que no m’ajudaria. O sigui que vaig matar dos ocells d'un tret.</p> <p> </p> <p>Vam reprendre el camí amb el meu nou suport. Vaig agafar la davantera, i amb un ritme fàcil vam anar pujant a la vista del grup però va ser un sense parar de trisc amunt, pedres, arrels, bosc i aquestes coses de la muntanya.</p> <p> </p> <p>Als 20 minuts vaig haver de treure'm la jaqueta que portava. Estava suant per litres. Em van avançar tots, però sense cap problema. Vaig beure aigua i a continuar. Amb les meves potes llargues i el meu bon pal anàvem bé. Vaig decidir tornar a agafar aquest ritme còmode. També és per a mi un impediment anar darrere d'un grup ja que la meva gambada és una mica més llarga i em fa anar aturant-me i això és el que fa que aparegui la fatiga, de manera que em vaig tornar a avançar. Estava feliç i això és el que em genera el bosc.</p> <p>Puja que puja arribem a una clariana al camí al costat d'una torre de llum, allà hi havia o hi ha una ruïna d'una casa que es coneix com Puig-Agut. Arribats allí, els dos voluntaris ens van assenyalar el nostre destí que s'albirava molt bé des d'allà.</p> <p>Val a dir que es veia a prop però encara faltava un bon tram de pujar i pujar, trisca que trisca… (Perdó, se m’ha oblidat posar que on vam dinar moments abans l’Aleix ens va portar a una font que estava seca que es diu la Font de L 'Amargosa).</p> <p>Seguim de nou de Puig-Agut per agafar la pista fins a la Fita següent que assenyalava la ruta. Gairebé una hora després vam arribar a una cruïlla d’un pàrquing i allà vam fer una altra parada. Va ser el meu primer cigar a la ruta, cosa que vaig notar al pit. Ens vam fer unes rialles amb bromes d'on era la màquina de refrescos i qui la pagava. Passats uns deu minuts reprenem el camí. Unes escales i un camí una mica més fàcil que pujava a un monestir. Hi havia una drecera que en Quim la va agafar però l'Aleix no, ja que té mal al genoll i nosaltres tampoc no estem tan preparats.</p> <p> </p> <p>Arribem al monestir de Sant Martí de Tagamanent, amb unes vistes espectaculars.</p> <p>Del Vallès, s'albirava el Tibidabo, Montserrat, la comarca d'Osona, la Mola i per darrere s'albirava una mica del Ripollès.</p> <p> </p> <p>Allí feia aire fresquet. A més, amenaçava pluja, de manera que vam decidir començar a baixar de forma tranquil·la per la mateixa via. Em vaig quedar darrere. Els meus peus no em permeten fer salts i sots profunds. Al cap de poc, l'amenaça de pluja va desaparèixer i vam parar a dinar. Entrepans, aigua, fruita, cafè i amb postres dolços dels voluntaris: carquinyolis, melindros i xocolata d'ametlles per agafar força. Va anar molt bé, vam omplir la panxa i carregar energia. Després de dinar de tornada cap avall per la mateixa ruta i de manera tranquil·la. Jo vaig anar caminant amb el Quim, que em va explicar alguna batalleta d'altres sortides, coses que fa i altres. A la pujada vaig parlar poc (per això de la meva capacitat pulmonar). A la baixada no vaig callar, jejeje.</p> <p> </p> <p>Arribem als cotxes. Jo els vaig agrair aquesta passejada i la bona estona passada amb els companys. Amb ells em vaig comprometre a fer aquest resum i a tornar a caminar amb ells de nou. A l’entrar als cotxes va començar a ploure fins arribar a Can Puig.</p> <p> </p> <p>El temps ens va respectar la sortida. Vaig tornar amb molt bona energia positiva.</p> <p>Gràcies compas i voluntaris. Tornaré a caminar amb vosaltres!</p> <p> </p>
LEE MAS13 Feb
<p>El dia 1 de Febrer, l’equip del CAS (CAS, SAVA i Valoració) vàrem sortir de la nostra rutina i poder aturar-nos del dia a dia. Què important és reflexionar sobre la nostra feina! El lloc de trobada va ser a la Fundació Esperança, espai que ens agrada molt. La primera part del matí la vàrem dedicar a la revisió d’objectius de la semestral anterior. Va servir per marcar-nos un “full de ruta” dels pròxims sis mesos. </p> <p> </p> <p>Després d’esmorzar vam dedicar la segona part del matí a escoltar-nos com ens trobem i també com ens sentim amb l’equip. Va ser molt enriquidor ja que l’espai ajuda a la confiança i a la cohesió de l’equip. Finalment, a l'hora de dinar vàrem rebre la nova incorporació a l’equip del CAS, la <b>Maria Vergés</b>, psicòloga. Amb experiència en addiccions (CAS Brians) i amb moltes ganes d’incorporar-se al projecte de CECAS. </p> <p> </p> <p>El dia va ser molt enriquidor i productiu, i amb moltes ganes de seguir treballant per millorar la qualitat assistencial dels nostres usuaris i usuàries i per la satisfacció que ens aporta a nivell professional i personal.</p> <p> </p>
LEE MAS
El Centro Catalán de Solidaridad (CECAS) es una Fundación privada sin ánimo de lucro fundada en 1991, que se dedica a la atención de personas con drogodependencia, especialmente aquellas que se encuentran en situación de exclusión social.
Copyright © Fundació Cecas
|
|