SOMOS Una puerta para salir de la droga

Etiqueta Centre Català Solidaritat

26 Mar

JORNADA ANUAL DEL CECAS 2024

Aquest any 2024 la Jornada anual del CECAS ha portat per títol: Espiritualitat i Addiccions. S’ha celebrat el dijous 21 de març a la seu de la Fundació de l’Esperança de l’Obra Social de “La Caixa” a Barcelona. Entre professionals, voluntaris, col·laboradors i altres companys/es del sector s’han reunit 70 persones. Després de la Benvinguda del vicepresident de l’entitat Ramon Tous i el repàs de la Memòria Social CECAS 2023, exposat pel director general de la Fundació Ferran Solé, la jornada s’ha centrat en l’objectiu de la convocatòria. Primer Gerard Guerra, voluntari i col·laborador del CECAS, i Fede Rodríguez, treballador social de la CT de Dones de Tarragona, han introduït i emmarcat el tema. Un tema delicat per naturalesa i que pels antecedents històrics en el nostre sector de l’atenció i tractament de les drogodependències aixeca certa reticència a nivell professional. Nombroses Comunitats Terapèutiques i programes de rehabilitació de caràcter confessional han ofert -i encara algunes ofereixen- la seva doctrina i la oració intensiva com a eix vertebrador de la recuperació d’una addicció. Si a demés una fundació com el CECAS, promoguda per les Caritas Catalanes, els bisbes de la Tarraconense, amb suport de la Unió de Religiosos de Catalunya, és la que planteja la reflexió i el paper que pot tenir el foment de la dimensió espiritual en l’àmbit de la recuperació, encara més pot acabar de provocar una actitud escèptica, si no de sospita ó rebuig a saber-ne res. Durant massa temps el carisma i sectarisme religiós ha cobert amb èxit molt relatiu la necessitat de la persona addicta i la falta de recursos especialitzats per la recuperació, velant amb lideratges carismàtics, la potència que realment té la dimensió espiritual en l’ésser humà. Ser conscient de l’existència i interrogar-se per aquesta pròpia consciència forma part d’una experiència vital incontestable i universal. No sé si es considerarà científica, però és una evidència fenomenològica proporcionada en virtut del que la Història de la Ciència ha anomenat experimentum crucis ó insight, que a última hora és el que els graus de significació numèrica ens ofereixen en realitat: l’experiència vivencial de que una xifra numèrica, de forma clara i distinta, és o no, significativament més gran ó més petita respecte a un altre, si es consideren i mantenen unes variables determinades, tant des d’una perspectiva ideogràfica com nomotètica. Des de mitjans del s. XX, amb el desenvolupament de la filosofia existencial, s’ha anat separant la noció d’Espiritualitat, de la de Religiositat i aquestes de la de Confessionalitat. La experiència espiritual pot emergir més o menys espontàniament i desplegar-se en contexts no religiosos ó confessionals. En aquests casos, la consciència de sí mateix experimenta una dilatació i afavoreix també una obertura de captació de la realitat del Ser que pot generar una nova manera de percebre, d’entendre i viure la vida, oferint noves formes per acceptar-la i fórmules de transformació i sanació de conflictes i malestars. En el marc del concepte de la Intel·ligència Múltiple, el 2001 Danah Zohar i Ian Marshall van indagar sobre una sèrie de facultats que originaren la definició de la Intel·ligència Espiritual. Aquí a Catalunya el filòsof i pedagog Francesc Torralba fa més d’una dècada que ha treballat sobre aquesta qüestió, elaborant una síntesis de les potències i facultats que la caracteritzen, i argumentant la importància de cultivar-les des de l’àmbit educatiu pels beneficis maduratius i psicosocials que encarna el seu desenvolupament en el nostre context històric, econòmic i cultural present, erm d’estímul i valoració al respecte, quasi tabú, dins un marc substancialment cientificista, materialista, consumista i molt més orientat al Tenir i a l’ Aparentar que al Ser. Tot i la riquesa de matisos que comporta el terme Intel·ligència Espiritual, possiblement estem davant una Realitat que va més enllà de les capacitats mentals per processar informació i coneixement. Ser conscient de la pròpia existència ens acosta a la vivència del Ser i d’un saber. Un Saber que ens connecta a una dimensió en la que hi ha infinitament més intel·ligència que en la ment, com bé diria el psicòleg barceloní Antoni Blay Fontcuberta (1924-1985), precursor de la Psicologia Transpersonal a Catalunya i a Espanya. És des d’aquesta línia de treball que Daniel Gabarró Berbegal ha enfocat la xerrada-taller central de la Jornada del CECAS. Mestre, psicopedagog, diplomat en Humanitats, involucrat activament en els àmbits educatius, de gènere i maduració personal, Daniel Gabarró realitza diferents activitats entre les que destaca la direcció de grups de creixement personal i espiritual en la línia d’Antoni Blay. Am el títol: Amor, espiritualitat i acompanyament el grup d’assistents ha tingut l’oportunitat d’anar treballar i reflexionant sobre diferents aspectes essencials per captar la realitat tenint en compte el prisma de la espiritualitat, aprofundint en la importància que té el ser conscients de l’existència en la nostra vida quotidiana i per tant també en l’exercici de les nostres activitats professionals quan s’acompanya a l’altre en el procés de recuperació. A valorar la Presència conscient d’un mateix i la de l’altre, a captar la força vital o voluntat que ens travessa com a éssers, la que ens fa sobreviure i menjar, i no a la inversa. Un dels aspectes més treballats ha estat l’enfoc i ampliació de la mirada respecte a l’experiència amorosa envers a l’altre, posant tot l’ èmfasi en que l’Amor és per naturalesa i de forma bàsica una acció, més que un sentiment. Exposant l’Amor com una força que actua i busca el bé de l’altre, no un sentiment que comença i acaba mirant-se en el seu propi mirall. Un darrer tema abordat en el taller ha estat el captar la realitat de forma gradual, no dual. És des d’aquesta visió que podem comprendre l’afirmació de que el Mal no existeix. És el més o menys saber el que pot provocar destructivitat, però cadascú fa el que pot amb el que sap i des de les coordenades en que mira la seva realitat. És des d’aquesta òptica que podem observar la destructivitat humana i afavorir la desactivació de la seva causa de forma més constructiva, creativa i alternativa a l’anar en contra. Com diria Santa Teresa de Jesús al s. XVI: Si Satán supiera amar, dejaría de ser malvado. Finalmente Paco Estellés, educador i treballador social, responsable de la Plataforma Social Salesiana i membre del Patronat de la Fundació CECAS, ha conclòs la jornada matinal després de fer un recull de frases significatives que han sortit durant l’activitat. Ancestralment l’ús de drogues s’ha utilitzat com a vehicle d’accés a la dimensió espiritual. Actualment l’ús de substàncies s’ha dessacralitzat, quedant molt lligat als processos de modernització de les societats contemporànies i essent una característica de les mateixes. La coexistència dels usos d’alcohol, drogues i les drogodependències és una realitat creixent en tota societat que ha experimentat el pas d’estils de vida tradicionals cap a models de vida industrials. En els inicis de l’actual revolució tecnològica el fenomen no sembla disminuir i es complica amb nous formats i barreges de drogues sintètiques i de disseny, amb noves vies d’evasió. La conducta evasiva davant les dificultats per fer front a les conseqüències dels canvis, està al darrera de moltes conductes de risc de consum de substàncies i altres comportaments relacionats amb el joc, el sexe o l’ús de pantalles de forma abusiva que poden derivar tard o d’hora en un trastorn addictiu. Són molts els metges, psicòlegs, educadors i persones recuperades que han associat l’ús i abús de l’alcohol i drogues amb la recerca d’estats d’ànim i de consciència que s’aproximen a l’experimentació de la vivència espiritual, de sentir-se embriagat i emparat en alguna mena de plenitud, pau, absència de preocupació o acostant a la persona a la sensació de sentir-se invulnerable o en comunió amb tot el que l’envolta. Amb el consum de substàncies l’addicte tendeix a escapar o inhibir diverses sensacions i emocions doloroses, entrant en un estat de consciència difús que provoca indiferència respecte als problemes i preocupacions actuals o passades. Però el consum continuat i compulsiu acabarà passant-li factura. L’addicció a les substàncies és un tema prou complex. Un dels tòpics per sortir de l’addicció és posar tot l’esforç i voluntat per dir que NO i construir un nou projecte de vida sense drogues. Però en aquest món tot té el seu sentit. El trobarem o no, però tot té el seu sentit. Inclús els anys i anys que una persona pot quedar atrapada en l’addicció i a un estil de vida condicionat per la recerca i consum de drogues o alcohol, tenen el seu sentit. L’addicte s’ha convertit en un expert en defugir la realitat, en esquivar-la. No pensem que es pot sortir realment de l’addicció tornant a fugir de la realitat i construir un projecte de vida nou. El treball de reparació i d’integració de les parts més fosques d’un mateix han de ser afrontades amb coratge i humilitat. Les eines biomèdiques, educatives i psicoterapèutiques per acompanyar aquest nivell d’elaboració són variades i necessàries. Però poden tenir el seu màxim rendiment si la persona que acompanya el procés de recuperació és capaç de copsar a l’altre en totes les seves dimensions humanes, en la capacitat d’actualització de totes les seves potencialitats per l’autorealització i plenitud de vida. I això implica també percebre a l’altre com un ésser susceptible de dinamitzar el seu potencial espiritual, d’activar una intel·ligència interior molt poderosa capaç d’exercir mecanismes d’autoregulació de caràcter reparador i transformador, capaç de transcendir la identitat “soc fulano de tal i soc addicte” i ampliant la perspectiva per connectar amb una identitat essencial que mobilitza la força vital i el procés d’individuació encallat en el consum.

LEE MAS

15 Mar

REUNIÓ PRH a Can Puig

Aquest passat dia 13 de març tot l’equip del PRH (Valoració, Comunitat d’acollida, Comunitat de Can Puig i reinserció) ens vam trobar a Can Puig per poder parlar i explicar-nos com estan els diferents equips, qui el formem i quines són les nostres funcions en cada una de les tres fases del procés terapèutic. En la primera part, vam poder presentar-nos un a un de qui érem, la nostra formació, i quines eren les nostres funcions en la fase del tractament en la que treballem. Va estar interessant i es va anar donant un diàleg fluid, explicant els objectius generals de cada fase, amb preguntes per part d’altres professionals que ens van ajudar a entendre millor com es va treballant des de cada etapa del tractament, per donar coherència i seguiment a tot el procés terapèutic. En aquesta trobada hem aprofitat també per fer la presentació de nous professionals a la Fundació. Posar-nos cara ajuda a poder coordinar-nos molt millor! Desprès d’esmorzar plegats dos usuaris de la Comunitat de Can Puig ens van poder ensenyar totes les instal·lacions: des de l’entrada, les habitacions, espais comuns... fins a l’hort i la pista de futbol! Va ser una visita molt interessant i sobretot amb molt bons guies!

LEE MAS

7 Mar

ENS VISITA LA TAULA DEL TERCER SECTOR SOCIAL DE CATALUNYA

El passat 5 de març vàrem rebre la visita a la seu de la Fundació, d’una part de l'equip tècnic de la <a href="https://www.linkedin.com/company/taula-d%27entitats-del-tercer-sector-social-de-catalunya/">Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya</a> L’objectiu de la trobada era conèixer de prop els projectes de CECAS, destinats a l’atenció, rehabilitació i reinserció social de les persones amb drogodependència. En un primer moment el director de la Fundació Ferran Solé va presentar els diferents serveis que es desenvolupen a CECAS: l’atenció ambulatòria, el centre de dia, el grup de patologia dual i les comunitats terapèutiques, entre altres. Programes i espais per atendre, acompanyar i tractar educativa i terapèuticament a persones amb problemes d’addicció, amb especial sensibilitat per aquelles que es troben en alt risc d’exclusió social. La segona part de la trobada va ser acompanyada per la directora del programa d’Acollida d’homes Laia García, qui va presentar juntament amb dues persones residents, el programa i els espais físics d’aquesta primera fase del tractament. Agraïm molt aquesta visita i, sobretot l’interès per conèixer des d’aquesta plataforma de la Taula d’entitats, el dia a dia dels projectes. De ben segur que ens ajudarà a treballar plegats i amb més coneixement de causa.

LEE MAS

29 Feb

PRIMERA REUNIÓ DE 2024 DE L’ERESS CECAS

El 27 de febrer s’ha celebrat la primera reunió de l’ERESS CECAS d’aquest 2024. El primer punt de l’ordre del dia ha estat donar la benvinguda i l’agraïment per la seva participació als nous membres que s’han afegit com a vocals: Cristina Gonzalvo, Cisco Coll (voluntari), Laia García i Guillem Muñoz. Actualment aquest espai per la reflexió de temes ètics aplicada als serveis socials del CECAS el conformen 9 persones vinculades a l’entitat, ja sigui com a professionals, voluntaris o col·laboradors. Els nous membres s’han sumat al grup presidit per Ramon Tous, junt amb Ferran Solé (vicepresident), Joan Ramon Farré (secretari), així com amb Fede Rodríguez i Marta Escolà com a vocals. En la reunió s’ha aprovat la creació d’una carpeta/arxiu telemàtic ERESS CECAS que s’obrirà pròximament, incloent tot aquell material elaborat per l’ERESS CECAS durant 10 anys perquè pugui ser consultat pels professionals i voluntaris que ho desitgin. Aquest espai de reflexió ètica es creà el 2014 i compte amb el reconeixement de la Secretaria del Comitè Ètic dels Serveis Socials de Catalunya. En els arxius es podran consultar les memòries anuals, les ordres del dia i actes de reunió, els casos d’assessorament ètic que s’han deliberat, les devolucions, les conclusions i les recomanacions que s’han editat. En la subcarpeta de Formularis es podrà trobar el full de sol·licitud d’assessorament ètic perquè tothom pugui plantejar aquells dilemes o conflictes ètics que es detectin en la pràctica diària de l’atenció als nostres usuaris/es i les seves famílies. L’ERESS és un espai obert a la participació voluntària que és renovat periòdicament, on es reflexionen aspectes, principis i valors que entren en contradicció en l’atenció a les persones. Un espai per la deliberació i el debat, un òrgan consultiu i d’assessorament d’aquelles qüestions ètiques que cal pensar o repensar, intentant arribar a unes conclusions i emetre unes recomanacions a tenir en compte per l’entitat i els equips. Un òrgan però, al que no li correspon marcar protocols, ni pretén dictar, ni interferir tècnicament en les línies de treball dels professionals, una funció que és competència de l’equip tècnic i dels propis professionals.

LEE MAS

26 Feb

DE L’AVENCÓ AL TAGAMANENT

El passat dissabte 24 de febrer estava programada una de les sortides a la muntanya que periòdicament fem com a activitat els dissabtes a la Comunitat de Can Puig. Iniciem la sortida a les 9,30 des de Can Puig. Vàrem sortir dos vehicles, ja que érem vuit persones, dos voluntaris Aleix i Quim, que avanço que són dues persones genials. Vam anar en direcció a Sant Cugat per accedir a l'AP-7 direcció Girona. Vam agafar la C-17 a Granollers direcció Vic. Aleix, (jo anava davant) m'anava explicant les rutes que fan. Al passar per Parets del Vallès es veia ja el Turó que pujaríem, el qual era el nostre destí. En arribar a Tagamanent, com el cotxe que ens seguia anava una mica endarrerit, ens vam passar de sortida amb la qual cosa ens va fer donar una mica més de volta (la sortida no deixa al mateix lloc que en l'altre sentit). Vàrem haver de buscar les indicacions per al barri de l'Avencó, Ho trobàrem ràpidament i, oh error de nou! però l'Aleix que ja coneixia el lloc ho anava dient, NO AQUÍ NO ÉS. Al que vam fer la volta, vam preguntar a un home que passava i era a l'altra banda de la riera. Aparcàrem i realment feia una mica de fresqueta, però agradable. Vàrem agafar una pista de muntanya, i res, als 20 metres hi havia la Fita de la ruta que seguiríem: la GR-5. Ens va explicar la ruta i les marques que cal seguir. Va arrencar la travessia per un corriol de pedres, arrels aixecades, i naturalesa viva, de manera que personalment, em va començar a carregar les piles, però em faltava alguna cosa, un pal, un suport, una mica per assegurar-me els passos a fer. Si és cert que la primera vegada que ens vam tornar a trobar amb la pista forestal jo anava asfixiat, ja anava amb un pal, però era molt petit. En vaig trobar un altre que era molt pesat, però li vaig fer un arranjament i vaig seguir més o menys amb ell, incòmode, però amb l'expectativa d'aconseguir-ne un altre. Cap a les 11 vam decidir que esmorzaríem, que ja era hora, que si no se'ns ajuntaria molt amb l'hora de dinar. Vam seure en unes pedres i es va dinar, sense presses, però sense esbarjos. Algú va aprofitar per fumar. Jo no obstant la meva “preocupació” era una altra, un pal millor i això vaig fer, buscar. Vaig trobar un pal sec de pi molt llarga i seca, de manera que la vaig emmotllar, vaig tallar branquetes i el vaig tenir a la meva mida i, la veritat que va ser genial. Tampoc em vaig fumar aquest cigar perquè conec el meu cos i sé que no m’ajudaria. O sigui que vaig matar dos ocells d'un tret. Vam reprendre el camí amb el meu nou suport. Vaig agafar la davantera, i amb un ritme fàcil vam anar pujant a la vista del grup però va ser un sense parar de trisc amunt, pedres, arrels, bosc i aquestes coses de la muntanya. Als 20 minuts vaig haver de treure'm la jaqueta que portava. Estava suant per litres. Em van avançar tots, però sense cap problema. Vaig beure aigua i a continuar. Amb les meves potes llargues i el meu bon pal anàvem bé. Vaig decidir tornar a agafar aquest ritme còmode. També és per a mi un impediment anar darrere d'un grup ja que la meva gambada és una mica més llarga i em fa anar aturant-me i això és el que fa que aparegui la fatiga, de manera que em vaig tornar a avançar. Estava feliç i això és el que em genera el bosc. Puja que puja arribem a una clariana al camí al costat d'una torre de llum, allà hi havia o hi ha una ruïna d'una casa que es coneix com Puig-Agut. Arribats allí, els dos voluntaris ens van assenyalar el nostre destí que s'albirava molt bé des d'allà. Val a dir que es veia a prop però encara faltava un bon tram de pujar i pujar, trisca que trisca… (Perdó, se m’ha oblidat posar que on vam dinar moments abans l’Aleix ens va portar a una font que estava seca que es diu la Font de L 'Amargosa). Seguim de nou de Puig-Agut per agafar la pista fins a la Fita següent que assenyalava la ruta. Gairebé una hora després vam arribar a una cruïlla d’un pàrquing i allà vam fer una altra parada. Va ser el meu primer cigar a la ruta, cosa que vaig notar al pit. Ens vam fer unes rialles amb bromes d'on era la màquina de refrescos i qui la pagava. Passats uns deu minuts reprenem el camí. Unes escales i un camí una mica més fàcil que pujava a un monestir. Hi havia una drecera que en Quim la va agafar però l'Aleix no, ja que té mal al genoll i nosaltres tampoc no estem tan preparats. Arribem al monestir de Sant Martí de Tagamanent, amb unes vistes espectaculars. Del Vallès, s'albirava el Tibidabo, Montserrat, la comarca d'Osona, la Mola i per darrere s'albirava una mica del Ripollès. Allí feia aire fresquet. A més, amenaçava pluja, de manera que vam decidir començar a baixar de forma tranquil·la per la mateixa via. Em vaig quedar darrere. Els meus peus no em permeten fer salts i sots profunds. Al cap de poc, l'amenaça de pluja va desaparèixer i vam parar a dinar. Entrepans, aigua, fruita, cafè i amb postres dolços dels voluntaris: carquinyolis, melindros i xocolata d'ametlles per agafar força. Va anar molt bé, vam omplir la panxa i carregar energia. Després de dinar de tornada cap avall per la mateixa ruta i de manera tranquil·la. Jo vaig anar caminant amb el Quim, que em va explicar alguna batalleta d'altres sortides, coses que fa i altres. A la pujada vaig parlar poc (per això de la meva capacitat pulmonar). A la baixada no vaig callar, jejeje. Arribem als cotxes. Jo els vaig agrair aquesta passejada i la bona estona passada amb els companys. Amb ells em vaig comprometre a fer aquest resum i a tornar a caminar amb ells de nou. A l’entrar als cotxes va començar a ploure fins arribar a Can Puig. El temps ens va respectar la sortida. Vaig tornar amb molt bona energia positiva. Gràcies compas i voluntaris. Tornaré a caminar amb vosaltres!

LEE MAS

13 Feb

Semestral de l’Equip del CAS

El dia 1 de Febrer, l’equip del CAS (CAS, SAVA i Valoració) vàrem sortir de la nostra rutina i poder aturar-nos del dia a dia. Què important és reflexionar sobre la nostra feina! El lloc de trobada va ser a la Fundació Esperança, espai que ens agrada molt. La primera part del matí la vàrem dedicar a la revisió d’objectius de la semestral anterior. Va servir per marcar-nos un “full de ruta” dels pròxims sis mesos. Després d’esmorzar vam dedicar la segona part del matí a escoltar-nos com ens trobem i també com ens sentim amb l’equip. Va ser molt enriquidor ja que l’espai ajuda a la confiança i a la cohesió de l’equip. Finalment, a l'hora de dinar vàrem rebre la nova incorporació a l’equip del CAS, la Maria Vergés, psicòloga. Amb experiència en addiccions (CAS Brians) i amb moltes ganes d’incorporar-se al projecte de CECAS. El dia va ser molt enriquidor i productiu, i amb moltes ganes de seguir treballant per millorar la qualitat assistencial dels nostres usuaris i usuàries i per la satisfacció que ens aporta a nivell professional i personal.

LEE MAS

El Centro Catalán de Solidaridad (CECAS) es una Fundación privada sin ánimo de lucro fundada en 1991, que se dedica a la atención de personas con drogodependencia, especialmente aquellas que se encuentran en situación de exclusión social.

EL CECAS ES PROMOVIDO POR:

CON EL APOYO DE:

BOLETÍN

Los datos personales proporcionados se tratarán de acuerdo con el Reglamento General de Protección de Datos (GDPR 2016/679)