Blog

El passat 16 de novembre un grupet de residents de Can Puig amb els monitors que els acompanyem, vàrem fer aquesta excursió a Sant Salvador de les Espases.

L’ermita de Sant Salvador era la capella de l’antic castell de Les Espases, datada del segle X.  

Considerada com una fortificació se’n descriu una llegenda que explica com assetjada pels moros, els defensors que ja no podien resistir, van invocar a sant Salvador implorant ajuda. Eus ací que el cel s’enfosquí i es desencadenà una gran turmenta. Es va fer com de nit i un allau de llamps i trons s’abocaren sobre tota la vall del Afrau. Els moros van confondre els llamps amb espases de foc i emprengueren la retirada fugint espantats per la pluja d’espases. Les llegendes son llegendes. Ja se sap.

Aquesta caminada l’hem fet moltes vegades. Ja des de les roques del Afrau on vam parar per esmorzar, es veu , allà dalt, a la punta del turó una construcció que domina tota la vall. La pena va ser que a mida que pujàvem i la veiem millor, ens vam adonar que estava rodejada amb una tanca , amb estris de treball i tancant el pas per perill d’esllavissades. La capella ha perdut la teulada i hi ha destrosses arreu. Sembla que les darreres fortes pluges , han fet molt mal per tot el voltant de l’edifici. Esperem que els amics de Sant Salvador, una entitat d’Olesa, pugui recuperar i tornar la vida al conjunt. També s’ha malmès algun tram del camí.

Resseguint la carena ens queda a mà esquerra Vacarisses i mes enllà Viladecavalls amb el seu polígon industrial. El camí va per l’ombra tot aquest tram fins que arribem al Coll de Bram.

Des de aquí ja es pot divisar el Vallés i El Montcau. Seguim vorejant el turó de les Roques de l’Afrau, pel Coll de La Pedra on hi ha una capelleta amb la imatge de S Bernat de Menton patró dels excursionistes.

Seguin per la carena , ara mes aèria, amb pujades i baixades, ens arribem al Pas de la Bossa. 

Aquí el camí s’estreny i queda encaixat entre dues parets on hi ha un rètol que explica perquè es diu així. Resulta que aquest camí es feia servir antigament per anar de Viladecavalls a Olesa  (era el Camí Ral). Doncs bé, en el rètol s’avisa que en aquest pas cal anar molt amb compte ja que era un bon lloc per als bandolers per “alleugerir” la bossa dels peregrins.

Seguint endavant ens arribem al pla del Fideuer. Vista de l’ermita des de la distància, i més enllà, la muntanya de Montserrat . Vista magnífica.

En aquest pla hi vam dinar i descansar. Cal remarcar que al sol era bastant agradable però a l’ombra aviat entrava la fresca, així que ara calia buscar un  camí tornant una mica endarrere i agafar un corriol a mà esquerra que va a buscar la baixada per la vall del torrent de l’Afrau.

Deixant a mà dreta les roques de l’Afrau i Sant Salvador, cada cop mes amunt, i nosaltres mes avall. El camí es una mica delicat. No recomanable en cas de pluja.

Mes avall creuem el torrent i davallem fins a Les Espases on es tanca el cercle de l’itinerari.

En poc mes arribàrem a l’inici de la caminada. Cansats però contents. I amb ganes de torna-hi.

Aleix Simeon