SOMOS Una puerta para salir de la droga

Etiqueta Can Puig

4 Mar

Semestre CAN PUIG 27.2.25

El pasado 27 de Febrero el equipo terapéutico de la Comunidad Terapéutica de Can Puig se reunió en Cáritas Catalunya para realizar la segunda reunión semestral de 2024. La primera parte del encuentro la centramos en realizar un trabajo técnico muy provechoso que nos permitirá analizar el perfil de las personas usuarias atendidas, profundizando en estrategias de intervención terapéuticas y educativas, con el objetivo de poder acompañar a las personas usuarias con la máxima calidad y profesionalidad. En una segunda parte, reflexionaremos sobre nuestra praxis profesional, analizando los distintos espacios de intervención tanto individuales como grupales. ¡Cómo no! el encuentro también dio para comer juntos, compartir momentos lúdicos de cohesión de equipo, compartiendo experiencias y risas entre nosotros. ¡La semestral fue un éxito! en todo momento, el equipo se mostró en gran disposición de trabajo y voluntad de crecer profesionalmente juntos. ¡Gran equipo!

LEE MAS

18 Nov

Salida desde Can Puig a San Salvador de les Espases

El pasado 16 de noviembre un grupito de residentes de Can Puig con los monitores que les acompañamos, hicimos esta excursión a Sant Salvador de les Espases. La ermita de San Salvador era la capilla del antiguo castillo de Les Espases, datada del siglo X. Considerada como una fortificación se describe una leyenda que explica como sitiada por los moros, los defensores que ya no podían resistir, invocaron a san Salvador implorando ayuda. He aquí que el cielo se oscureció y se desencadenó una gran atormenta. Se hizo como de noche y un alud de rayos y truenos se volcaron sobre todo el valle del Afrau. Los moros confundieron los rayos con espadas de fuego y emprendieron la retirada huyendo asustados por la lluvia de espadas. Las leyendas son leyendas. Ya se sabe. Esta caminata la hemos realizado muchas veces. Ya desde las rocas del Afrau donde paramos para desayunar, se ve allá arriba, en la punta de la colina una construcción que domina todo el valle. La pena fue que a medida que subíamos y la vemos mejor, nos dimos cuenta de que estaba rodeada con una valla, con utensilios de trabajo y cerrando el paso por peligro de deslizamientos. La capilla ha perdido el tejado y hay destrozos por todas partes. Parece que las últimas fuertes lluvias han hecho mucho daño por todo el entorno del edificio. Esperamos que los amigos de Sant Salvador, una entidad de Olesa, pueda recuperar y devolver la vida al conjunto. También se ha dañado algún tramo del camino. Siguiendo la cresta nos queda a mano izquierda Vacarisses y más allá Viladecavalls con su polígono industrial. El camino va por la sombra todo este tramo hasta que llegamos al Coll de Bram. Desde aquí ya se puede divisar el Vallés y el Montcau. Seguimos bordeando la colina de las Rocas del Afraude, por el Coll de La Pedra donde hay una capillita con la imagen de S Bernat de Menton patrón de los excursionistas. Siguiendo por la cresta, ahora más aérea, con subidas y bajadas, llegamos al Pas de la Bossa. Aquí el camino se estrecha y queda encajado entre dos paredes donde hay un rótulo que explica por qué se llama así. Resulta que este camino se utilizaba antiguamente para ir de Viladecavalls a Olesa (era el Camí Ral). Pues bien, en el rótulo se avisa de que en este paso hay que tener mucho cuidado ya que era un buen lugar para los bandoleros para “aligerar” la bolsa de los peregrinos. Siguiendo adelante nos llegamos al llano del Fideuer. Vista de la ermita desde la distancia, y más allá, la montaña de Montserrat. Vista magnífica. En este plan comimos y descansamos. Cabe remarcar que al sol era bastante agradable pero a la sombra pronto entraba el fresco, así que ahora había que buscar un camino volviendo un poco atrás y tomar un sendero a mano izquierda que va a buscar la bajada por el valle del torrente del Afraude. Dejando a mano derecha las rocas del Afrau y Sant Salvador, cada vez más arriba, y nosotros más abajo. El camino es algo delicado. No recomendable en caso de lluvia. Más abajo cruzamos el torrente y descendemos hasta Les Espases donde se cierra el círculo del itinerario. En poco más llegamos al inicio de la caminata. Cansados pero contentos. Y con ganas de volver.

LEE MAS

17 Oct

SOBRE LOS INICIOS DE TRATAMIENTO POR ADICCIÓN DURANTE EL 2023 EN CATALUÑA

Según los datos recogidos por el Observatorio Catalán de Drogas y Adiciones Comportamentales de la Subdirección General de Adicciones (SGAVIH), de la Agencia de Salud Pública de Cataluña, en el 2023 se registró un máximo histórico de inicios de tratamiento por adicción en la red pública de nuestro territorio, con un total de 15.734 personas. Según el informe, esto no refleja un incremento del problema, sino que muestra un aumento de la accesibilidad y el esfuerzo por detectar y tratar a personas con adicción. Hagamos un repaso. Los 63 CAS de la Red catalana de Atención a las Drogodependencias atendieron 14.781 demandas de inicio de tratamiento por adicción a las sustancias. Las 11 Unidades de Juego Patológico de la XAD atendieron 953 inicios de tratamiento por adiciones comportamentales. Por sustancia principal, los inicios de tratamiento por alcohol fueron los más elevados, con 6.555 casos (44% del total). El 72% fueron hombres, con una media de 47 años. La cocaína supuso el 24% del total de inicios, con 3.492 casos. El 81% hombres, con una horquilla de entre 30-50 años. El inicio por cannabis se situó en el 14%, 2.046 casos. Casi la mitad (40%) personas de menos de 25 años. El 76% hombres. Se contabilizó un mínimo histórico en los inicios de tratamiento por heroína: 1.115 casos (7,5% del total). Pero de ellos, un 10% fue el primer tratamiento. La media de edad se sitúa entre los 40-60 años, y son hombres en un 88%. Respecto al resto de sustancias (unos 1.000 inicios), sólo las benzodiazepinas (143), las anfetaminas (106) y las metanfetaminas (169) superaron las 100 demandas de tratamiento cada una. En cuanto al tabaquismo, básicamente la red de atención primaria y comunitaria atendió 598 casos, un 4% del total de las demandas por adicción. El 47% fueron mujeres. La franja de edad mayoritaria se situó entre los 40-70 años. Si observamos estos datos según la distribución por sexos, los hombres representan un 76% y un 24% las mujeres. Cuatro hombres por cada mujer inician tratamiento por cocaína o heroína. Dos hombres por cada mujer lo hacen por alcohol o cannabis. En el tabaquismo no se muestra mucha divergencia. En lo que si se presentan diferencias significativas es en la severidad de la adicción al inicio de tratamiento, pues las mujeres manifiestan un mayor consumo de drogas diariamente, sobre todo las que inician tratamiento por alcohol, cocaína y heroína. Respecto a los datos recogidos de inicio de tratamiento de las adicciones comportamentales (953 casos), el 76% fue por juego de apuestas y el 8% por videojuegos, siendo las máquinas tragaperras la modalidad de apuesta con más incidencia en la demanda, tanto por hombres como por mujeres. Según el observatorio, las urgencias por consumo de drogas en 2023 supusieron un 0,74% de casos de todas las urgencias hospitalarias en Cataluña. Un total de casi 24.100 personas fueron atendidas en urgencias por consumo de drogas. De ellas, un 51% fueron motivadas por el alcohol. Por este motivo fueron atendidos un 65% de hombres. Cabe destacar que 710 casos de urgencias por alcohol fueron menores de edad (6%), más de la mitad chicas. Los servicios de reducción de daños (SDR) de la red atendieron a 5.577 personas. Casi la mitad de los usuarios no tenían alojamiento estable o se encontraban sin hogar. Del total de casos atendidos, un 56% eran personas migrantes. Las 15 salas de consumo supervisado lo utilizaron 2.587 personas, 41% usuarios de cocaína, 27% de heroína y 22% de ambas sustancias combinadas. Se realizaron 140.662 consumos, la mayoría de ellos de forma inyectada. El 87% eran hombres de 43 años de media. Dentro de las salas se produjeron 147 reacciones adversas (sobredosis), que se pudieron atender en su totalidad sin consecuencia de muerte. Los últimos datos de muerte por intoxicación aguda o sobredosis en Cataluña son de 2022, en la que hubo 201 muertes. La presencia de opioides (40%) no estuvo tan presente como en otros años. ALGUNOS COMENTARIOS FINALES Sin duda, el Observatorio Catalán de Drogas y otras Adicciones Comportamentales es una herramienta esencial del Plan de Drogas y A.C. 2019-2025 (Plan DAC), pionero en Europa para abordar esta materia. Los datos que se recogen de los dispositivos de la Red Pública reflejan de forma general y matizan anualmente -desde inicios de los 90- las tendencias del consumo de drogas y características de los consumidores que se atienden en la Red Pública Catalana, y aunque abarcan una gran población que inicia tratamientos, no recogen todos los que se inician en nuestro territorio. Aparte de los recursos públicos, encontraríamos fundaciones y asociaciones semiprivadas y totalmente privadas -muchas de carácter religioso-, además de algunas clínicas y centros privados que seguramente harían crecer el número de inicios de tratamiento anual por adicciones, al tiempo que seguramente matizarían aún más algunos de los datos que se desprenden del informe del Observatorio de Drogas en Cataluña, sobre todo las que se deducen respecto a la condición socioeconómica, educativa y laboral de las personas atendidas. Según la plataforma Adictalia, el precio medio e intermedio de los centros privados en Barcelona oscilan en un rango de entre 3.000 y 5.000 euros al mes, sin contar matrícula y gastos suplementos; siendo el precio de más alto rango las que cobran entre 5.000 y 15.000 euros mensuales, aparte de matrícula y otros gastos. La opacidad de los inicios de tratamiento del sector privado, por la discreción i reserva de los clientes, no nos permite apreciar exactamente cuántas personas han hecho demanda en 2023, siendo el único dato al respecto el que muestra Adictalia Catalunya cuando estima que lo hacen más de 2.400 personas, pero que deberíamos relativizar al ser una cifra genérica de carácter publicitario que queda adscrita también a todos los territorios del estado donde opera la red privada. Siguiendo el último informe del Observatorio Europeo de Drogas y Toxicomanías, debemos tener presente que todo aquello que tiene un potencial psicoactivo hace presencia en el mercado, y todo el mundo se ve afectado d’alguna manera. Hi haurà majors o menors factors de vulnerabilitat, però arriba a totes les edats, gènere, races, a tots els nivells socioeconòmics, independentment dels nivells d’estudis i accions laborals... Lo que seguramente los datos ponen en común, es de que el 2023 ha sido, desde principios de los 90, el segundo año más alto en inicios de tratamiento por adicciones a las sustancias. Asimismo, ha sido el más alto en los registros de demanda de tratamiento por adicciones comportamentales, por las que cada vez la red trabaja más en la prevención y la posibilidad de recuperación y que por tanto es lógico que vayan aumentando en los próximos años. Pero, a pesar de los esfuerzos de los dispositivos públicos y privados, debemos reconocer que todavía hay un volumen de nuevas demandas muy elevado y creciente. Más allá de los productos psicoactivos, cada vez más variados y con más posibilidad de combinación, algo habrá a nivel estructural en nuestras sociedades que acaba produciendo los elevados índices de adicción.

LEE MAS

16 Oct

Gracias Jaume por todo!

El martes 15 de octubre por la mañana fue mi último día de trabajo en Can Puig antes de jubilarme. Hice mi despedida conjuntamente con los residentes y los profesionales del servicio, después de más de 22 años trabajando primero en Banys Nous y después en Comunidad. La noche anterior también pude celebrarlo solo con los residentes con pasteles y bombones. Fue una noche entrañable, puesto que todos pudimos decir lo que vivimos durante el tiempo que hemos coincidido en el Centro. Fue muy emotivo para ellos y para mí. Ahora que finaliza mi etapa laboral, me vienen muchos recuerdos. De entre ellos, mi inicio en el CECAS, mi primera entrevista con el Dr. Narcís que siempre recordaré porque fue un momento muy distendido, original y agradable: me aportó confianza para iniciar el trabajo que he desarrollado todos estos años. Són també dies d'agraïment. En primer lloc, als residents per aquest temps i pels molts moments que hem viscut junts: caps de setmanes, festius, nits, algunes serenes, però altres remogudes, inquietes per les seves preocupacions, per decisions personals o familiars que havien de prendre. Hem compartit les seves inquietuds, els seus moments d'agraïment, els d'apostar pel Programa o el desig d'abandonar-lo, la finalització del Programa a Can Puig... Sempre els he reconegut que és una decisió valenta voler pujar a Can Puig per voler ser ajudats; és un moment important a les seves vides i a la de les seves famílies. També ho és a les nostres com a professionals pel fet de trobar-nos persones amb el desig de deixar el consum i adonar-se de com és d'important tornar a construir-se, recuperant valors, talents que possiblement sempre han estat, descobrint noves formes de comunicar-se, de relacionar-se, de redescobrir els altres i a ells mateixos, recuperant la confiança i l'autoestima. Para ellos todo un reto. Para nosotros, los profesionales, también; no puede ser de otra forma. En segon lloc, agrair a tot l'equip de professionals el suport, la feina acurada, les preocupacions compartides, els moments de traspassar les informacions, trucades, reunions i moments viscuts a la Comunitat. Aquests darrers anys no han estat fàcils: molts canvis a l'equip de professionals, altes i baixes, l'avaria de l'aigua, les malalties i infeccions dels residents, tornar a dissenyar el model de Comunitat, refer els protocols per al nou funcionament... Ens devem als residents i la nostra exigència com a professionals ha de ser alta, però també necessitem que es cuidi de totes i de tots nosaltres. Cal tenir-ho molt en compte. El treball amb persones és un treball artesà, que cal cuidar, vetllar per ell perquè no s'acabi "esquerdant la peça". Y, finalmente, agradecer al CECAS, querer ofrecer un servicio donde hacer posible que la vida de mujeres y hombres tenga sentido dejando el consumo y al mismo tiempo, querer vivir y relacionarse de diferente manera, de trabajar y formarse, amar y amarse a sí mismos. Per tot això, finalment dir a l'hora d'acomiadar-me, que em sento satisfet de la feina de tots aquests anys perquè crec que he contribuït favorablement a la vida de totes aquestes persones, juntament amb la resta de companyes i companys. Me siento un trabajador agradecido por lo que he vivido durante todos estos años. ¡Un agradecimiento a todas y a todos!

LEE MAS

9 Oct

Els jutges reconeixen la tasca de la Fundació CECAS en la reinserció social de les persones que cerquen una nova oportunitat

Un grup de jutges han visitat avui la Comunitat Terapèutica de Can Puig de la Fundació CECAS. Una emocionant trobada que subratlla el compromís de la ciutat judicial amb la rehabilitació de persones addictes. Aquesta visita, emmarcada per l'objectiu de conèixer institucions dedicades a la reinserció social, ha ajudat a descobrir la tasca fonamental que realitza la Fundació CECAS a la vida dels que busquen una nova oportunitat per sortir de l'addicció. El grup estava coordinat per Rosa M. Martínez Casado, cap del Servei de Medi Obert i Serveis Socials de la Direcció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat, de la Subdirecció General de Programes de Rehabilitació i Sanitat de la Generalitat de Catalunya. CECAS manté un contracte de col·laboració amb el Departament de Justícia en el marc d'intervenció psicoterapèutica, per a persones internes amb problemes de drogodependència que compleixen la seva condemna en tercer grau, en el marc de l'article 182 o població en llibertat condicional, i que es puguin beneficiar del tractament a la Comunitat Terapèutica. El director de la Fundació Ferran Solé i el director de la Comunitat Terapèutica de Can Puig, Jaume Condomines han rebut l'expedició d’un grup d’una vintena de jutges en seu a Catalunya, interessats a conèixer de prop el programa terapèutic i funcionament de la Comunitat situada al terme de Sant Cugat. Després d'una breu informació de la Fundació i d'exposar els objectius i el treball educatiu i terapèutic que es fa a la Comunitat, el grup de jutges ha visitat les instal·lacions de Can Puig acompanyats de dos residents del lloc. Durant la visita han pogut compartir l'experiència terapèutica del procés que reben, obrint posteriorment un diàleg entre els interns i els jutges: "Can Puig és molt més que un centre terapèutic, és una llar on es sembra l'esperança." El programa educatiu i terapèutic de CECAS pretén com a principal objectiu la inserció i integració social de les persones amb problemes d'addicció a les substàncies. Consisteix en el retorn de la persona a la societat de manera gradual, afavorint que es desenvolupi de manera competent al seu entorn fins a la separació definitiva del programa. Podríem destacar el procés d’autonomia com a clau, a partir d’elements d’autoeficàcia. Pretenem generar doncs un espai residencial des d'on atendre, acompanyar i tractar educativament i terapèutica homes i dones amb problemes d'addicció, amb la màxima qualitat de mitjans humans, sanitaris, tècnics i econòmics per ajudar-los a millorar la seva qualitat vida, autonomia i benestar, a través de la millora en el control i l'extinció de la drogodependència i la integració social, tenint en compte la seva realitat, potencialitats, capacitats, així com la seva situació judicial. La visita dels jutges a Can Puig ha estat una fita important que reafirma el compromís de la societat judicial amb la rehabilitació. El reconeixement de la nostra tasca és un estímul per continuar treballant i millorant en l’atenció a aquest col·lectiu de persones en tercer grau o en llibertat condicional, una injecció d’ànim per a tots els que formem part d’aquesta comunitat.

LEE MAS

26 Mar

JORNADA ANUAL DEL CECAS 2024

Aquest any 2024 la Jornada anual del CECAS ha portat per títol: Espiritualitat i Addiccions. S’ha celebrat el dijous 21 de març a la seu de la Fundació de l’Esperança de l’Obra Social de “La Caixa” a Barcelona. Entre professionals, voluntaris, col·laboradors i altres companys/es del sector s’han reunit 70 persones. Després de la Benvinguda del vicepresident de l’entitat Ramon Tous i el repàs de la Memòria Social CECAS 2023, exposat pel director general de la Fundació Ferran Solé, la jornada s’ha centrat en l’objectiu de la convocatòria. Primer Gerard Guerra, voluntari i col·laborador del CECAS, i Fede Rodríguez, treballador social de la CT de Dones de Tarragona, han introduït i emmarcat el tema. Un tema delicat per naturalesa i que pels antecedents històrics en el nostre sector de l’atenció i tractament de les drogodependències aixeca certa reticència a nivell professional. Nombroses Comunitats Terapèutiques i programes de rehabilitació de caràcter confessional han ofert -i encara algunes ofereixen- la seva doctrina i la oració intensiva com a eix vertebrador de la recuperació d’una addicció. Si a demés una fundació com el CECAS, promoguda per les Caritas Catalanes, els bisbes de la Tarraconense, amb suport de la Unió de Religiosos de Catalunya, és la que planteja la reflexió i el paper que pot tenir el foment de la dimensió espiritual en l’àmbit de la recuperació, encara més pot acabar de provocar una actitud escèptica, si no de sospita ó rebuig a saber-ne res. Durant massa temps el carisma i sectarisme religiós ha cobert amb èxit molt relatiu la necessitat de la persona addicta i la falta de recursos especialitzats per la recuperació, velant amb lideratges carismàtics, la potència que realment té la dimensió espiritual en l’ésser humà. Ser conscient de l’existència i interrogar-se per aquesta pròpia consciència forma part d’una experiència vital incontestable i universal. No sé si es considerarà científica, però és una evidència fenomenològica proporcionada en virtut del que la Història de la Ciència ha anomenat experimentum crucis ó insight, que a última hora és el que els graus de significació numèrica ens ofereixen en realitat: l’experiència vivencial de que una xifra numèrica, de forma clara i distinta, és o no, significativament més gran ó més petita respecte a un altre, si es consideren i mantenen unes variables determinades, tant des d’una perspectiva ideogràfica com nomotètica. Des de mitjans del s. XX, amb el desenvolupament de la filosofia existencial, s’ha anat separant la noció d’Espiritualitat, de la de Religiositat i aquestes de la de Confessionalitat. La experiència espiritual pot emergir més o menys espontàniament i desplegar-se en contexts no religiosos ó confessionals. En aquests casos, la consciència de sí mateix experimenta una dilatació i afavoreix també una obertura de captació de la realitat del Ser que pot generar una nova manera de percebre, d’entendre i viure la vida, oferint noves formes per acceptar-la i fórmules de transformació i sanació de conflictes i malestars. En el marc del concepte de la Intel·ligència Múltiple, el 2001 Danah Zohar i Ian Marshall van indagar sobre una sèrie de facultats que originaren la definició de la Intel·ligència Espiritual. Aquí a Catalunya el filòsof i pedagog Francesc Torralba fa més d’una dècada que ha treballat sobre aquesta qüestió, elaborant una síntesis de les potències i facultats que la caracteritzen, i argumentant la importància de cultivar-les des de l’àmbit educatiu pels beneficis maduratius i psicosocials que encarna el seu desenvolupament en el nostre context històric, econòmic i cultural present, erm d’estímul i valoració al respecte, quasi tabú, dins un marc substancialment cientificista, materialista, consumista i molt més orientat al Tenir i a l’ Aparentar que al Ser. Tot i la riquesa de matisos que comporta el terme Intel·ligència Espiritual, possiblement estem davant una Realitat que va més enllà de les capacitats mentals per processar informació i coneixement. Ser conscient de la pròpia existència ens acosta a la vivència del Ser i d’un saber. Un Saber que ens connecta a una dimensió en la que hi ha infinitament més intel·ligència que en la ment, com bé diria el psicòleg barceloní Antoni Blay Fontcuberta (1924-1985), precursor de la Psicologia Transpersonal a Catalunya i a Espanya. És des d’aquesta línia de treball que Daniel Gabarró Berbegal ha enfocat la xerrada-taller central de la Jornada del CECAS. Mestre, psicopedagog, diplomat en Humanitats, involucrat activament en els àmbits educatius, de gènere i maduració personal, Daniel Gabarró realitza diferents activitats entre les que destaca la direcció de grups de creixement personal i espiritual en la línia d’Antoni Blay. Am el títol: Amor, espiritualitat i acompanyament el grup d’assistents ha tingut l’oportunitat d’anar treballar i reflexionant sobre diferents aspectes essencials per captar la realitat tenint en compte el prisma de la espiritualitat, aprofundint en la importància que té el ser conscients de l’existència en la nostra vida quotidiana i per tant també en l’exercici de les nostres activitats professionals quan s’acompanya a l’altre en el procés de recuperació. A valorar la Presència conscient d’un mateix i la de l’altre, a captar la força vital o voluntat que ens travessa com a éssers, la que ens fa sobreviure i menjar, i no a la inversa. Un dels aspectes més treballats ha estat l’enfoc i ampliació de la mirada respecte a l’experiència amorosa envers a l’altre, posant tot l’ èmfasi en que l’Amor és per naturalesa i de forma bàsica una acció, més que un sentiment. Exposant l’Amor com una força que actua i busca el bé de l’altre, no un sentiment que comença i acaba mirant-se en el seu propi mirall. Un darrer tema abordat en el taller ha estat el captar la realitat de forma gradual, no dual. És des d’aquesta visió que podem comprendre l’afirmació de que el Mal no existeix. És el més o menys saber el que pot provocar destructivitat, però cadascú fa el que pot amb el que sap i des de les coordenades en que mira la seva realitat. És des d’aquesta òptica que podem observar la destructivitat humana i afavorir la desactivació de la seva causa de forma més constructiva, creativa i alternativa a l’anar en contra. Com diria Santa Teresa de Jesús al s. XVI: Si Satán supiera amar, dejaría de ser malvado. Finalmente Paco Estellés, educador i treballador social, responsable de la Plataforma Social Salesiana i membre del Patronat de la Fundació CECAS, ha conclòs la jornada matinal després de fer un recull de frases significatives que han sortit durant l’activitat. Ancestralment l’ús de drogues s’ha utilitzat com a vehicle d’accés a la dimensió espiritual. Actualment l’ús de substàncies s’ha dessacralitzat, quedant molt lligat als processos de modernització de les societats contemporànies i essent una característica de les mateixes. La coexistència dels usos d’alcohol, drogues i les drogodependències és una realitat creixent en tota societat que ha experimentat el pas d’estils de vida tradicionals cap a models de vida industrials. En els inicis de l’actual revolució tecnològica el fenomen no sembla disminuir i es complica amb nous formats i barreges de drogues sintètiques i de disseny, amb noves vies d’evasió. La conducta evasiva davant les dificultats per fer front a les conseqüències dels canvis, està al darrera de moltes conductes de risc de consum de substàncies i altres comportaments relacionats amb el joc, el sexe o l’ús de pantalles de forma abusiva que poden derivar tard o d’hora en un trastorn addictiu. Són molts els metges, psicòlegs, educadors i persones recuperades que han associat l’ús i abús de l’alcohol i drogues amb la recerca d’estats d’ànim i de consciència que s’aproximen a l’experimentació de la vivència espiritual, de sentir-se embriagat i emparat en alguna mena de plenitud, pau, absència de preocupació o acostant a la persona a la sensació de sentir-se invulnerable o en comunió amb tot el que l’envolta. Amb el consum de substàncies l’addicte tendeix a escapar o inhibir diverses sensacions i emocions doloroses, entrant en un estat de consciència difús que provoca indiferència respecte als problemes i preocupacions actuals o passades. Però el consum continuat i compulsiu acabarà passant-li factura. L’addicció a les substàncies és un tema prou complex. Un dels tòpics per sortir de l’addicció és posar tot l’esforç i voluntat per dir que NO i construir un nou projecte de vida sense drogues. Però en aquest món tot té el seu sentit. El trobarem o no, però tot té el seu sentit. Inclús els anys i anys que una persona pot quedar atrapada en l’addicció i a un estil de vida condicionat per la recerca i consum de drogues o alcohol, tenen el seu sentit. L’addicte s’ha convertit en un expert en defugir la realitat, en esquivar-la. No pensem que es pot sortir realment de l’addicció tornant a fugir de la realitat i construir un projecte de vida nou. El treball de reparació i d’integració de les parts més fosques d’un mateix han de ser afrontades amb coratge i humilitat. Les eines biomèdiques, educatives i psicoterapèutiques per acompanyar aquest nivell d’elaboració són variades i necessàries. Però poden tenir el seu màxim rendiment si la persona que acompanya el procés de recuperació és capaç de copsar a l’altre en totes les seves dimensions humanes, en la capacitat d’actualització de totes les seves potencialitats per l’autorealització i plenitud de vida. I això implica també percebre a l’altre com un ésser susceptible de dinamitzar el seu potencial espiritual, d’activar una intel·ligència interior molt poderosa capaç d’exercir mecanismes d’autoregulació de caràcter reparador i transformador, capaç de transcendir la identitat “soc fulano de tal i soc addicte” i ampliant la perspectiva per connectar amb una identitat essencial que mobilitza la força vital i el procés d’individuació encallat en el consum.

LEE MAS

El Centro Catalán de Solidaridad (CECAS) es una Fundación privada sin ánimo de lucro fundada en 1991, que se dedica a la atención de personas con drogodependencia, especialmente aquellas que se encuentran en situación de exclusión social.

EL CECAS ES PROMOVIDO POR:

CON EL APOYO DE:

BOLETÍN

Los datos personales proporcionados se tratarán de acuerdo con el Reglamento General de Protección de Datos (GDPR 2016/679)