El dimarts 15 d’octubre al matí va ser el meu últim dia de feina a Can Puig abans de jubilar-me. Vaig fer el meu comiat conjuntament amb els residents i els professionals del servei, després de més de 22 anys treballant primer a Banys Nous i més tard a Comunitat. La nit anterior també ho vaig poder celebrar només amb els residents amb pastissos i bombons. Va ser una nit entranyable, ja que tots vam poder dir el que vam viure durant el temps que hem coincidit al Centre. Va ser molt emotiu per a ells i per a mi.
Ara que finalitza la meva etapa laboral, em venen molts records. D’entre ells, el meu inici al CECAS, la meva primera entrevista amb el Dr. Narcís la qual sempre recordaré perquè va ser un moment molt distès, original i molt agradable: em va aportar confiança per entomar la feina que he desenvolupat tots aquests anys.
Són també dies d’agraïment. En primer lloc, als residents per aquest temps i pels molts moments que hem viscut junts: caps de setmanes, festius, nits, algunes serenes, però altres remogudes, inquietes per les seves preocupacions, per decisions personals o familiars que havien de prendre. Hem compartit les seves inquietuds, els seus moments d’agraïment, els d’apostar pel Programa o el desig d’abandonar-lo, la finalització del Programa a Can Puig…
Sempre els he reconegut que és una decisió valenta voler pujar a Can Puig per voler ser ajudats; és un moment important a les seves vides i a la de les seves famílies. També ho és a les nostres com a professionals pel fet de trobar-nos persones amb el desig de deixar el consum i adonar-se de com és d’important tornar a construir-se, recuperant valors, talents que possiblement sempre han estat, descobrint noves formes de comunicar-se, de relacionar-se, de redescobrir els altres i a ells mateixos, recuperant la confiança i l’autoestima.
Per a ells tot un repte. Per a nosaltres, els professionals, també; no pot ser d’una altra manera.
En segon lloc, agrair a tot l’equip de professionals el suport, la feina acurada, les preocupacions compartides, els moments de traspassar les informacions, trucades, reunions i moments viscuts a la Comunitat.
Aquests darrers anys no han estat fàcils: molts canvis a l’equip de professionals, altes i baixes, l’avaria de l’aigua, les malalties i infeccions dels residents, tornar a dissenyar el model de Comunitat, refer els protocols per al nou funcionament… Ens devem als residents i la nostra exigència com a professionals ha de ser alta, però també necessitem que es cuidi de totes i de tots nosaltres. Cal tenir-ho molt en compte. El treball amb persones és un treball artesà, que cal cuidar, vetllar per ell perquè no s’acabi “esquerdant la peça”.
I, finalment, agrair al CECAS voler oferir un servei on fer possible que la vida de dones i homes tingui sentit deixant el consum, i alhora, voler viure i relacionar-se de diferent manera, de treballar i formar-se, estimar i estimar-se a si mateixos.
Per tot això, finalment dir a l’hora d’acomiadar-me, que em sento satisfet de la feina de tots aquests anys perquè crec que he contribuït favorablement a la vida de totes aquestes persones, juntament amb la resta de companyes i companys.
Em sento un treballador agraït a totes i a tots pel que he viscut durant tots aquests anys.
Un agraïment a totes i a tots !!!!!
Jaume Ribas. Can Puig
El Centro Catalán de Solidaridad (CECAS) es una Fundación privada sin ánimo de lucro fundada en 1991, que se dedica a la atención de personas con drogodependencia, especialmente aquellas que se encuentran en situación de exclusión social.
Copyright © Fundació Cecas
|
|