Blog

Segons les dades recollides per l’Observatori Català de Drogues i Addicions Comportamentals de la Subdirecció General d’Addiccions (SGAVIH), de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, en el 2023 es va registrar un màxim històric d’inicis de tractament per addicció en la xarxa pública del nostre territori, amb un total de 15.734 persones. Segons l’informe, això no reflecteix un increment del problema, sinó que mostra un augment de l’accessibilitat i l’esforç per detectar i tractar persones amb addicció. Fem un repàs.

Els 63 CAS de la Xarxa catalana d’Atenció a les Drogodependències varen atendre 14.781 demandes d’inici de tractament per addicció a les substàncies.

Les 11 Unitats de Joc Patològic de la XAD varen atendre 953 inicis de tractament per addicions comportamentals.

Per substància principal, els inicis de tractament per alcohol van ser els més elevats, amb 6.555 casos (44% del total). El 72% varen ser homes, amb una mitjana de 47 anys.

La cocaïna suposà el 24% del total d’inicis, amb 3.492 casos. El 81% homes, amb una forquilla d’entre 30-50 anys.

L’inici per cànnabis va situar-se en el 14%, 2.046 casos. Quasi la meitat (40%) persones de menys de 25 anys. El 76% homes.

Es va comptabilitzar un mínim històric en els inicis de tractament per heroïna: 1.115 casos (7,5% del total). Però d’aquests, un 10% fou el primer tractament. La mitjana d’edat es situa entre els 40-60 anys, i són homes en un 88%.

Respecte a la resta de substàncies (uns 1.000 inicis), només les benzodiazepines (143), les amfetamines (106) i les metamfetamines (169) van superar les 100 demandes de tractament cadascuna.

Pel que fa al tabaquisme, bàsicament la xarxa d’atenció primària i comunitària va atendre 598 casos, un 4% del total de les demandes per addicció. El 47% van ser dones. La franja d’edat majoritària es situà entre els 40-70 anys.

Si observem aquestes dades segons la distribució per sexes, els homes representen un 76% i un 24% les dones.

Quatre homes per cada dona inicien tractament per cocaïna o heroïna. Dos homes per cada dona ho fan per alcohol o cànnabis. En el tabaquisme no es mostren masses divergències. En el que si es presenten diferències significatives és en la severitat de l’addicció a l’inici de tractament, doncs les dones manifesten un major consum de drogues diàriament, sobretot les que inicien tractament per alcohol, cocaïna i heroïna.

Respecte a les dades recollides d’inici de tractament de les addiccions comportamentals (953 casos), el 76% fou per joc d’apostes i el 8% per videojocs, sent les màquines escurabutxaques la modalitat d’aposta amb més incidència en la demanda, tant per homes com per dones.

Segons l’observatori, les urgències per consum de drogues el 2023 van suposar un 0,74% de casos de totes les urgències hospitalàries a Catalunya.

Un total de quasi 24.100 persones varen ser ateses en urgències per consum de drogues. D’aquestes, un 51% van ser motivades per l’alcohol. Per aquest motiu foren atesos un 65% d’homes. Cal destacar que 710 casos d’urgències per alcohol varen ser menors d’edat (6%), més de la meitat noies.

Els serveis de reducció de danys (SDR) de la xarxa van atendre 5.577 persones. Quasi la meitat dels usuaris no tenien allotjament estable o es trobaven sense llar. Del total de casos atesos, un 56% eren persones migrants.

 Les 15 sales de consum supervisat el van utilitzar 2.587 persones, 41% usuaris de cocaïna, 27% d’heroïna i 22% ambdues substàncies combinades. Es varen fer 140.662 consums, la majoria dels quals de forma injectada. El 87% eren homes de 43 anys de mitjana. Dins les sales es varen produir 147 reaccions adverses (sobredosis), que es varen poder atendre en la seva totalitat sense conseqüència de mort. 

Les últimes dades de mort per intoxicació aguda o sobredosi a Catalunya són del 2022, en la que hi va haver 201 morts. La presència d’opioides (40%) no va estar tant present com en altres anys.

ALGUNS COMENTARIS FINALS

Sens dubte, l’Observatori Català de Drogues i altres Addiccions Comportamentals és una eina essencial del Pla de Drogues i A.C. 2019-2025 (Pla DAC), pioner a Europa per abordar aquesta matèria. Les dades que es recullen dels dispositius de la Xarxa Pública reflecteixen de forma general i matisen anualment -des d’inicis dels 90- les tendències del consum de drogues i característiques dels consumidors que s’atenen en la Xarxa Pública Catalana, i encara que abasten la més gran població que inicia tractaments, no recullen tots els que s’inicien al nostre territori.

A banda dels recursos públics, trobaríem fundacions i associacions semiprivades i totalment privades -moltes de caràcter religiós-, a demés d’algunes clíniques i centres privats que segurament farien créixer el nombre d’inicis de tractament anual per addiccions, al mateix temps que segurament matisarien encara més algunes de les dades que es desprenen de l’informe de l’Observatori de Drogues a Catalunya,  sobretot les que es dedueixen respecte a la condició socioeconòmica, educativa i laboral de les persones ateses.

Segons la plataforma Adictalia, el preu mig i intermedi dels centres privats a Barcelona oscil·len en un rang d’entre 3.000 i 5.000 euros al mes, sense comptar matrícula i despeses suplementàries; sent el preu de més alt rang les que cobren entre 5.000 i 15.000 euros mensuals, a part de matrícula i altres despeses. L’opacitat dels inicis de tractament del sector privat, per la discreció i reserva dels clients, no ens permet apreciar exactament quantes persones han fet demanda el 2023, sent l’única dada al respecte la que mostra Adictalia Catalunya quan fa una estimació de més de 2.400 persones, però que hauríem de relativitzar al ser una xifra genèrica de caràcter publicitari que queda adscrita també a tots els territoris de l’estat on opera la xarxa privada.

Seguint l’últim informe de l’Observatori Europeu de Drogues i Toxicomanies, hem de tenir present que tot allò que té un potencial psicoactiu fa presència en el mercat, i tot el món es veu afectat d’alguna manera. Hi haurà majors o menors factors de vulnerabilitat, però arriba a totes les edats, gènere, races, a tots els nivells socioeconòmics, independentment dels nivells d’estudis i accions laborals…

El que segurament les dades posen en comú, és de que el 2023 ha estat, des de principis dels 90, el segon any més alt en inicis de tractament per addiccions a les substàncies. Així mateix, ha estat el més alt en el registres de demanda de tractament per addiccions comportamentals, per les que cada cop la xarxa treballa més en la prevenció i la possibilitat de recuperació i que per tant és lògic que vagin augmentant en els pròxims anys.

Però, tot i els esforços dels dispositius públics i privats, hem de reconèixer que encara hi ha un volum de noves demandes molt elevat i creixent. Més enllà dels productes psicoactius, cada cop més variats i amb més possibilitat de combinació, alguna cosa hi haurà a nivell estructural en les nostres societats que acaba produint els elevats índexs d’addicció.